Hiponatrèmia, un excés d'aigua, podria haver estat la causa de la mort de Bruce Lee

A pesar que l'aigua és indispensable per al correcte funcionament de l'organisme, la ingesta excessiva pot arribar a provocar hiponatrèmia, una alteració del ronyó que podria haver posat fi a la vida de l'actor Bruce Lee.

Ho explica a EFE la nefròloga María Vanessa Pérez-Gómez, una de les autores de l'estudi «Qui va matar a Bruce Lee? La hipòtesi de la hiponatrèmia», realitzat per l'Hospital Fundació Jiménez Díaz de Madrid i publicat en la revista Clinical Kidney Journal al març de 2022.

La mort del mestre en arts marcials, en 1973 amb 32 anys, sempre ha estat una incògnita i ara, amb aquest estudi, es planteja la hipòtesi de la hiponatrèmia.

Segons la recerca basada en una anàlisi de la informació pública disponible, «la causa de la mort va ser l'edema cerebral a causa de la hiponatrèmia. En altres paraules, proposem que la incapacitat del ronyó per a excretar l'excés d'aigua va matar a Bruce Lee», donat també els múltiples factors de risc que reunia.

«Hiponatrèmia és el nom tècnic que rep la intoxicació per aigua. Encara que el nom prové d'una concentració baixa de sodi, el problema no és que el sodi estigui baix, sinó que està diluït per aigua i, per conseqüència, baixa la seva concentració», assenyala la doctora.

Quan la quantitat de sodi en els líquids que recobreixen les cèl·lules és insuficient, l'aigua es trasllada cap a aquestes per a equilibrar els nivells, però provoca que les cèl·lules s'inflin amb massa aigua. És a dir, es genera un excés d'aigua que el ronyó no és capaç d'eliminar.

Segons l'especialista de la Societat Espanyola de Nefrologia, existeixen dos tipus d'hiponatrèmia: aguda i crònica.

La hiponatrèmia aguda és conseqüència d'una ingesta elevada o forçada d'aigua o altres líquids en poc temps, per la qual cosa als ronyons no els dona temps a eliminar-la.

Entre els símptomes més comuns d'aquesta afecció destaca la confusió, irritabilitat i inquietud; convulsions; fatiga; mal de cap; inapetencia; feblesa muscular, espasmes o enrampades; i nàusees i vòmits.

D'altra banda, la hiponatrèmia crònica es produeix quan la persona ingereix grans quantitats d'aigua i els seus ronyons estan limitats, és a dir, tenen causes que els impedeix aquesta eliminació d'aigua (com en el cas de prendre determinats fàrmacs, el consum excessiu d'alcohol o una dieta pobra en sòlids).

La doctora assenyala que en aquests casos, els símptomes són més difícils d'identificar, doncs en ser prolongada en el temps, el cos s'acaba acostumant.

Les persones que poden patir hiponatrèmia són aquelles que tenen limitada la seva capacitat renal a causa de tractaments diürètics, antiepilèptics, antidepressius o opioides per al dolor i aquelles la dieta de les quals és més rica en líquids i pobre en sòlids.

Quant al tractament, és necessari disminuir la ingesta d'aigua i corregir, si es pot, el factor de risc que està limitant al ronyó, a més de complementar amb solució intravenosa de sodi i medicaments per a atallar els símptomes.