Adéu a la por: la propaganda xinesa fa un gir per acomiadar el zero covid

La Xina va començar a recular aquesta setmana de la seva dura estratègia de zero covid poc després d'enfrontar protestes ciutadanes en contra d'aquesta política draconiana, un gir apuntalat per un canvi d'argument sobtat a la propaganda estatal, que ara minimitza el risc del virus.

L'inesperat cop de timó va començar quan membres de la cúpula del Partit Comunista (PCX) van assegurar que, gairebé un any després dels primers casos de la variant òmicron, la Xina havia d'«optimitzar» les mesures antipandèmiques perquè, ara sí, es donen les «condicions» per fer «ajustaments» davant una «nova situació» en què el patogen provoca menys morts.

Fins fa uns dies, la premsa estatal seguia picant amb la seva habitual defensa de la política: l'hemeroteca de l'oficialista Global Times deixa frases com que, segons les dades dels epidemiòlegs xinesos, òmicron tenia «una taxa de mortalitat fins i tot més gran que la variant delta» o que «la percepció que hi ha a Occident que òmicron és poc més que una grip és completament errònia».

«Aquesta fal·làcia no és més que un engany per intentar debilitar l'acceptació de l'estratègia de zero covid entre els xinesos», deia a l'abril el diari en un moment en què la megalòpolis de Xangai començava un confinament dur que s'estendria durant gairebé tres mesos per aturar l'avenç d'òmicron.

Els editorialistes de la premsa estatal han passat de defensar a capa i espasa el 'zero covid' -que consisteix en l'aïllament de contagiats i els seus contactes propers, estrictes controls fronterers, confinaments i proves PCR constants a la població- a puntualitzar que «ja no és tan perillós» o que fins i tot ells mateixos estan preparats per contagiar-se.

«La majoria que s'infecti amb òmicron no tindrà símptomes o seran molt lleus. Això ja és àmpliament conegut. Molt pocs tindran símptomes greus», assegurava al Diari de la Joventut l'expert Chong Yutian, mentre que l'influent Hu Xijin, exdirector de Global Times, assegurava a Twitter estar «mentalment preparat per contagiar-se en un mes».

I des de la televisió estatal, la presentadora Liu Xin indicava igualment que «el covid no és una cosa que s'hagi de témer» o que «la medicina tradicional xinesa pot fer que els símptomes no siguin tan greus».

Al maig, Liu atacava els EUA a través de Twitter assegurant que els contagis estaven «un altre cop a l'alça» i qüestionava si Washington havia «perdut la guerra» contra el virus.

Què ha canviat aquests mesos? Per al banc d'inversió japonès Nomura, el Govern xinès ha «renunciat a contracor» a la seva estratègia perquè «simplement no funciona i és massa costosa».

El director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Gebreyesus, ja va avançar al maig que no era «sostenible», paraules censurades a les xarxes socials xineses.

Només dies abans, el president xinès, Xi Jinping, afirmava que el zero covid resistiria «la prova del temps» i exhortava a «lluitar contra qualsevol intent de distorsionar, qüestionar o desafiar» la seva política.

Però el PCX, més que admetre un error, ha optat per reprimendes als funcionaris locals «per posar en marxa restriccions pel seu compte» o «per no aplicar noves mesures» com permetre aïllar-se a casa els infectats asimptomàtics o amb símptomes lleus , fins ara reclosos en centres de quarantena.

Els analistes també recorden que el canvi arriba després que el PCX celebrés a l'octubre el seu XX Congrés, en què Xi Jinping es va assegurar un nou mandat quinquennal inèdit entre els seus predecessors envoltat dels seus aliats més propers.

Un altre motiu de pes per al gir és econòmic, en un moment en què la direcció ha anunciat que prioritzarà el creixement sobre el control de la pandèmia, a la qual cosa cal sumar el cansament davant les restriccions, que va cristal·litzar en protestes a ciutats xineses després la mort de deu persones en un edifici aparentment confinat a Urumqi (nord-oest), amb consignes com «no vull PCR, vull menjar» o «torneu-me la meva llibertat».

«No és un tema merament econòmic, les protestes han tingut efecte. El Govern xinès és conscient del cansament que hi ha i és un dels factors pels quals estan reculant», comenta a Efe Mario Esteban, investigador principal del Reial Institut Elcano.

Encara que la política aconseguís contenir el virus i evités nombroses morts en els primers dos anys de pandèmia, la seva rigidesa va oferir importants conseqüències econòmiques i socials: «Aquesta política ha estat draconiana i per això es flexibilitzarà. Cal mitigar el descontentament», apunta Esteve.

«Però potser no vegem un canvi tan dràstic com esperem, tot dependrà de la situació sanitària. No donaria per fet que el canvi serà brusc i indefinit, perquè el Govern anirà modelant la situació a favor dels seus interessos», remata .