Descriuen un tipus de cèl·lules danyades que bloquen les funcions de les veïnes sanes
Les cèl·lules, anomenades senescents, creen un ambient inflamat negatiu per a la reparació de teixits
Desenvolupen estructures similars a embrions amb cèl·lules humanes
Investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han descrit un tipus de cèl·lules danyades, anomenades senescents, que bloquen les funcions de les veïnes sanes. L'estudi ha identificat maneres de neutralitzar aquestes cèl·lules i, alhora, de millorar la regeneració de teixits. La investigació, publicada aquest dimecres a la revista 'Nature', mostra que la reducció d'aquestes cèl·lules millora la regeneració de músculs envellits i, «de manera inesperada», també de músculs joves. Segons els responsables de l'estudi, reduir les cèl·lules senescents comporta també reduir la inflamació que generen a l'entorn proper de les cèl·lules mare, fet que afavoreix les funcions d'aquestes últimes i, per tant, la regeneració de teixits.
La investigació ha posat de manifest, però, que aquesta acció negativa es pot resoldre genèticament i farmacològicament i, d'aquesta manera, es poden recuperar les funcions regeneratives de les cèl·lules mare.
La regeneració dels teixits depèn de la població de cèl·lules mare i les seves cèl·lules veïnes, un procés l'eficàcia del qual disminueix amb l'envelliment. Les causes d'aquesta disminució són en gran part desconegudes.
Pura Muñoz-Cánoves i Eusebio Perdiguero, responsables de l'estudi, han descobert en experiments amb ratolins que les cèl·lules senescents són nous components reguladors del nínxol de regeneració del teixit muscular que dificulten aquest procés en totes les etapes de la vida.
La senescència cel·lular és un estat d'aturada irreversible del cicle cel·lular que sovint apareix després del dany dels teixits i en malalties relacionades amb l'edat. Les cèl·lules no moren, però romanen en estat d'hibernació. Juntament amb l'apoptosi (una forma de mort cel·lular programada), la senescència és un dels mecanismes que utilitza el cos per controlar la proliferació no desitjada que presenten els tumors.
A més, les cèl·lules senescents afecten els processos de reparació dels teixits i s'han documentat efectes beneficiosos com a supressors de tumors durant el desenvolupament de l'embrió i en la reparació o reprogramació del fetge i la pell.
Malgrat això, pocs estudis han intentat descriure i caracteritzar aquests processos. Això s'atribueix en gran manera a la raresa i escassetat d'aquestes cèl·lules, fins i tot en teixits envellits.