Diabetis durant l'embaràs: més incidència de trastorns neurològics i del desenvolupament en els nens
L'increment de les probabilitats és major en la diabetis de tipus I, seguida de la diabetis de tipus II i finalment de la diabetis gestacional
L'origen dels trastorns congènits neurològics i dels trastorns del desenvolupament és un assumpte complex i multifactorial, i continuem descobrint circumstàncies que d'alguna manera poden col·laborar al fet que es produeixin.
Ara, un estudi publicat en la revista acadèmica DevelopmentalMedicine &ChildNeurologyha revelat una associació entre la diabetis materna durant l'embaràs i una sèrie de condicions del neurodesenvolupament, incloent-hi algunes com els trastorns del trastorn autista, el trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH), els retards en el desenvolupament, la discapacitat intel·lectual, la paràlisi cerebral i l'epilèpsia.
El treball en qüestió és un estudi retrospectiu de gran cohort, practicat sobre ni més ni menys que877.233 nensnascuts entre 2004 i 2008 a Taiwan. D'entre ells, algunes mares patien diabetis de tipus I (338), II (8.749) o gestacional (90.200) durant l'embaràs. Els investigadors van realitzar unseguiment posterior fins a l'any 2015, en el qual van registrar els diagnòstics d'un ventall d'afeccions del neurodesenvolupament emprant dades de les assegurances de salut.
A més, es va ajustar una sèrie devariablesque se sap que poden relacionar-se amb el risc de patir trastorns neurològics, com ara el naixement prematur, l'edat de la mare, els ingressos familiars, el nivell d'urbanització de la unitat familiar o la presència de trastorns hipertensius materns.
Després d'aquesta anàlisi, els autors van concloure que les tres formes de diabetis s'associaven en efecte amb unmajor riscque els nens pateixin trastorns neurològics i del desenvolupament. Específicament, l'increment de les probabilitats era major en la diabetis de tipus I, seguida de la diabetis de tipus II i finalment de la diabetis gestacional.
Cal apuntar que els diferents tipus de diabetis incrementaven els riscos de diferent manera segons el trastorn concret estudiat. En la diabetis detipus I, elsmajors augments de risc es donaven en el retard en el desenvolupament, la discapacitat intel·lectual, la paràlisi cerebral i l'epilèpsia.
La detipus II, en canvi, augmentava les probabilitats que el nen patís trastorns de l'espectre autista,TDAH, retard en el desenvolupament, discapacitat intel·lectual, paràlisi cerebral i epilèpsia. Finalment, ladiabetis gestacionales va relacionar amb majors incidències en la descendència de trastorns de l'espectre autista,TDAHi retard en el desenvolupament.