Hidrogen molecular, la nova estratègia per tractar el dolor crònic
Gairebé un 5% dels espanyols viuen amb dolor diari
Hidrogen molecular, la nova estratègia per tractar el dolor crònic
El dolor crònic és una condició insidiosa i debilitant que, segons les dades de la Societat Espanyola de Neurologia, podria afectar fins a un 11% de la població al nostre país, i entre aquestes persones gairebé la meitat experimentaria dolor de manera diària. Per desgràcia, es tracta d'un problema molt difícil de tractar amb els coneixements que tenim en l'actualitat.
Però no tot són males notícies: recentment, un grup d'investigadors de l'Hospital de la SantaCreuiSantPauResearchInstitute(IIBSantPau) i de la Universitat Autònoma de Barcelona ha presentat un treball en el qual demostren en models animals que l'aigua enriquida amb molècules d'hidrogen millora la simptomatologia del dolor neuropàtic i les molèsties emocionals relacionades.
L'origen del dolor neuropàtic és una forma de lesió nerviosa que fa que les persones sofreixin un dolor intens i constant. A causa d'aquesta etiologia, els autors d'aquest estudi publicat en la revista científicaAntioxidantsvan decidir investigar els efectes de l'aigua enriquida amb molècules d'hidrogen, que ja ha mostrat tenir resultats positius en altres patologies neurològiques com l'alzheimer o la depressió. Els resultats, diuen, situen aquest enfocament com un candidat prometedor per al tractament del dolor neuropàtic i els trastorns emocionals associats, gràcies en part als seus efectes analgèsics, antiinflamatoris, ansiolítics i antidepressius.
En la recerca, aquests investigadors van injectar aquesta substància als ratolins emprats en l'experiment, si bé expliquen que en el futurpretenen provar altres rutesd'administració com l'oral.
Igualment, afirmen que planegen provar aquest mateix enfocament en models animals de dolor associat a quimioteràpia, ja que moltes vegades els pacients amb càncer experimenten dolor neuropàtic com a efecte secundari del seu tractament contra aquesta malaltia. Fins i tot, creuen que podria resultar útil documentar els seus efectes sobre lamemòria i els dèficits emocionalsque aquests mateixos pacients també sofreixen sovint.