Psicòlegs alerten de casos d'ansietat derivada de l'emergència climàtica

Durant la darrera dècada el concepte de l'ansietat climàtica ha anat agafant més i més força entre els diferents estrats de la societat. Es tracta d'una activació emocional que es tradueix en sentiments d'estrès o angoixa vinculada a esdeveniments relacionats amb l'emergència climàtica. En aquest sentit, tot i no ser un concepte nou, els psicòlegs alerten que cada vegada està més present i que, si fa uns anys eren casos aïllats, ara afecta un gruix més generalitzat, sobretot entre el col·lectiu més jove. Testimonis expliquen a l'ACN que una de les majors preocupacions està relacionada «en veure perillar el seu futur». Fins i tot admeten que han pres decisions vitals molt influïts pel canvi climàtic, com ara no tenir fills.

L'Ivan Rivera, de la cooperativa Psicoopera de Sants, detalla a l'ACN que aquest tipus de situació es troba dins l'espectre ansiós i que presenta, de fet, una simptomatologia similar. Manca de son, alteracions alimentàries, tremolors, palpitacions o respiració agitada són alguns dels efectes més recurrents, però també d'altres més relacionats amb la ment, com el pensament recorrent o bé la preocupació. «Tot plegat acaba afectant l'estat d'ànim i l'energia», concreta, «i a més pot acabar afavorint el desenvolupament de quadres depressius importants».

«És un sentiment d'estrès, angoixa i desassossec molt real», afirma en Julen Vallès, un jove de Barcelona que ho ha viscut en primera persona, «igual que pots tenir aquest sentiment respecte a diferents situacions com no poder pagar un lloguer, o disposar d'una feina que no trobes». També sosté que la preocupació recau en veure certs possibles escenaris, i que tot plegat «es tradueix en una experiència personal que afecta el dia a dia».

En aquesta mateixa línia s'expressa la Sara Santana, una jove que també ha tingut angoixa derivada de l'emergència climàtica i que, sovint, s'ha trobat que no tothom veu la situació com ella. «Alguna vegada m'ha passat de posar-me molt malament i dir: és que queden molt pocs anys. A això m'han contestat que de lluites sempre n'hi ha hagut, i que aquesta és una més», relata. Aquest és un dels motius que van portar en Julen i la Sara a fer activisme, on van trobar gent amb qui poder parlar del tema honestament.

Una preocupació més present en els joves

L'ecoansietat és una problemàtica que afecta a tota mena de persones, però que preval en els joves. Així ho explica Rivera, assenyalant que a la consulta arriba un flux estable de persones que expressen aquest malestar, «present dins de la bossa d'angoixes» que també contenen altres aspectes com per exemple la pandèmia o bé la situació econòmica. En quant els perfils majoritaris, joves d'entre 15 i 25 anys que es veuen afectats per aquesta «incertesa de futur».

Tot i això, tal com considera l'ambientòleg i especialista en biodiversitat, Andreu Escrivà, «l'ecoangoixa pot afectar més a la gent jove, però el canvi climàtic afecta a tothom». Escrivà admet que sovint certa gent de més de 30 o 40 anys percep que tot això «no va amb la seva vida» i que creu «erròniament» que han nascut sense canvi climàtic, ja que tot allò que viuen en l'actualitat és un procés de canvi «accelerat i causat per l'ésser humà».

«Qui la té en major profunditat i claredat són les poblacions més joves, perquè veuen com el seu futur corre al costat d'una línia temporal marcada per les fites climàtiques. La veritat és que ningú és massa gran ni massa jove per fer front al canvi climàtic i hem de preocupar-nos col·lectivament com a societat, independentment de la nostra edat», opina.

De fet, aquesta perspectiva de futur, és també un dels problemes a l'hora de plantejar un tractament per a la gent que ho pateix. «Estem parlant d'una activació emocional, una sensació vinculada a esdeveniments greus de la mateixa emergència climàtica en el propi dia a dia en veure o sentir que no hi ha solució», subratlla Rivera, «en veure que no se li està donant resposta com tocaria i que no hi ha un camí marcat genera incertesa, que a la vegada generar aquesta sensació d'angoixa o ansietat».

En psicologia, un dels aspectes es basa a trobar elements que generin tranquil·litat i confort, però quan es parla de fatiga climàtica costa «perquè les perspectives no són bones, i les persones ho saben», continua.

Efectes col·laterals del malestar

El malestar generat per l'angoixa climàtica pot tenir diferents efectes col·laterals, com per exemple el condicionament de certes decisions de caràcter vital. En el cas de la Sara, li passa a vegades amb la formació, però també amb la maternitat. «Tinc cert dol perquè és una cosa que volia, m'agraden molt els nens i esperava que arribaria un moment més estable en el qual en voldria tenir. Ara des de fa un any estic veient que no és possible i probablement no ho faci perquè no és el context en què vull tenir fills», explica.

En Julen, d'altra banda, admet que l'emergència climàtica li genera uns sentiments que encara està «aprenent a gestionar» i remarca la importància de sentir-se acompanyat. «Ens enfrontem a coses molt grans, però hi ha moments que penso que s'ha d'anar tirant i seguir endavant, és l'únic que es pot fer», diu.

Un altre de les vessants en què es pot traduir l'ansietat climàtica és la culpa. «Pensar o sentir que no s'està fent prou, o bé per exemple estar fent activisme i veure que la situació no canvia, aquest també és un escenari que genera frustració», apunta el psicòleg de Psicoopera.

També en parla Escrivà, que considera que és «molt positiu» que els mitjans n'estiguin parlant més, però que creu que s'hauria de «focalitzar diferent» per tal de no «culpabilitzar la ciutadania». «S'han d'oferir solucions col·lectives que siguin capaces d'activar els canvis i que ens facin voler fer coses, no pas quedar-nos a casa plorant pel futur que no tindrem», sosté.

Buscar camins col·lectius

Escrivà és crític amb «totes aquelles solucions mercantilistes basades en comprar», i recorda que «som ciutadans abans que consumidors». Per això apunta que les decisions individuals més importants són aquelles que es basen en «eixamplar fronteres», i a partir d'aquí «transformar la realitat més immediata». «Una decisió personal ha de ser connectar amb altres persones i exigir canvis, vivim en una societat formada per persones que han de provocar aquells canvis que volen veure».

També són partidaris de la mateixa idea la Sara i en Julen , que recorden la importància dels gestos. «Fer petites coses et pot ajudar a sentir-te una mica millor, estar conscienciat, perquè també pot marcar una diferència en el teu entorn»., diuen. També destaquen l'impacte en un mateix. «Buscar alternatives i entendre una altra manera de viure, mentre es fa s'està aprenent i agafant les eines per trobar altres formes de fer les coses, aquí està el poder», creuen.

Finalment, pel que fa a la vessant més terapèutica, Rivera parla de treballar des d'una visió global i prendre distància. «Treballar elements com la relaxació, la respiració... per intentar arribar a nivells d'estabilitat emocional», conclou, «a partir d'aquí s'ha de treballar en l'autoresponsabilitat, anivellar allò que un mateix pot fer en el dia a dia i assumir que més enllà d'això s'ha de treballar també de forma col·lectiva».