Milers de fidels s'acomiaden de Benet XVI des de la plaça de Sant Pere del Vaticà

La plaça de Sant Pere del Vaticà ha dit l'últim adéu a Benet XVI. Milers de fidels -prop de 60.000 segons l'aforament a la plaça- s'han congregat aquest dijous al matí davant de la Basílica de Sant Pere per seguir la missa presidida pel papa Francesc i concelebrada per més de 120 cardenals, 400 bisbes i 4.000 sacerdots. Benet XVI, nascut Joseph Ratzinger, va renunciar al pontificat el 2013, un fet inèdit en els últims sis segles, i el Vaticà ha fet algunes adaptacions a un funeral papal però no d'estat. Les exèquies han reunit nombroses autoritats que hi han assistit a títol personal, ja que les delegacions oficials eren dues, la italiana i la del país on va néixer, Alemanya, i també s'han reunit autoritats d'altres confessions.

Els cants dels milers de fidels han bressolat l'adéu a Benet XVI en una plaça de Sant Pere primer entelada per la boira i que després s'ha anat embolcallant de la solemnitat de les exèquies al papa emèrit. També ha acompanyat l'homenatge la música tocada pel sabadellenc Josep Solé, organista titular de la basílica, i els cors de la Capella Sixtina.

El fèretre de xiprer on descansa el papa ha estat exposat durant les exèquies al centre de la plaça, on havia arribat poc abans de les 9 per al prec del Rosari, per donar pas a una missa que ha durat poc més d'una hora. L'ha presidida el seu successor, el papa Francesc, que ha arribat a la plaça de Sant Pere en cadira de rodes per les dolències al genoll.

L'homilia del papa regnant ha estat molt bíblica i ha acabat amb una referència directa al difunt: «Benet XVI, fidel amic de l'Espòs, que el teu gaudi sigui perfecte en sentir definitivament i per sempre la seva veu». Després, ha seguit el minut de silenci.

Dues delegacions oficials i nombroses autoritats

En les delegacions oficials, havien confirmat l'assistència el president d'Itàlia, Sergio Mattarella, i la primera ministra, Giorgia Meloni; el president alemany, Frank-Walter Steinmeier, i el canceller Olaf Scholz. També hi han assistit presidents i monarques d'arreu del món, però a títol individual, en no tractar-se d'un funeral d'estat.

Per part de l'estat espanyol, s'ha desplaçat al Vaticà la reina emèrita, Sofia; el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i el president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i cardenal i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella. A més, han participat en l'últim adéu al papa emèrit nombrosos representants ecumènics d'esglésies ortodoxes d'Europa, Amèrica i Àsia.

Unes exèquies papals amb algunes adaptacions

Després de tres dies amb la capella ardent oberta, que han visitat prop de 200.000 fidels, es van col·locar en un cilindre metàl·lic, seguint la tradició, les medalles i monedes encunyades durant el pontificat, el pal·li com a arquebisbe metropolità de Munic i de Roma i el rogito, el text que descriu breument la seva vida i obra.

Les exèquies han seguit el model de les cerimònies funerals d'un papa regnant, però amb algunes adaptacions, segons havia avançat el director de l'Oficina de Premsa de la Santa Seu, Matteo Bruni, en una trobada amb periodistes aquesta setmana. Així, no s'han fet les súpliques finals de la diòcesi de Roma i de les Esglésies orientals, pròpies d'un papa regnant.

Les oracions han estat en diverses llengües, alemany, francès, àrab, portuguès i italià. En la pregària de les ofrenes, l'encarregat de resar ha estat el cardenal Giovanni Battista Re i, en la pregària després de la comunió, el papa Francesc, en nom de tota l'Església i dels fidels presents.

Al final de la celebració eucarística, Francesc ha presidit el ritu de l'Ultima Commendatio (l'última recomanació) i la Valedictio (el comiat). El papa ha encomanat Benet XVI a Déu i s'ha inclinat al fèretre per acomiadar-se'n per últim cop en públic. Les restes de Benet XVI s'han traslladat a la Basílica de Sant Pere quan encara no eren les 11 i, després, es portaran a les Grutes Vaticanes, on serà enterrat.

Durant un ritu, de manera privada, s'espera que es col·loqui una cinta al voltant del fèretre, amb segells del Capitoli de Sant Pere, de la Casa Pontifícia i de l'Oficina de les Celebracions Litúrgiques. A continuació, el fèretre de xiprer es col·locarà dins un taüt de zinc més gran que se soldarà i segellarà. Aquest fèretre de zinc es col·locarà al seu torn en una caixa de fusta, que es col·locarà al lloc que abans ocupava, fins a la beatificació, el de Sant Joan Pau II.

El primer papa que va renunciar al càrrec en 600 anys

El papa emèrit va morir dissabte passat als 95 anys. Successor de Joan Pau II amb 78 anys, va ser papa entre el 19 d'abril del 2005 i el 28 de febrer del 2013. La renúncia al pontificat per motius de salut va sorprendre els catòlics d'arreu del món, fins i tot al Vaticà, i va marcar un punt d'inflexió en expressar que no se sentia en forces per continuar. Era el cinquè papa que deixava el càrrec en el darrer mil·lenni, després que Gregori XII ho fes el 1415 per intentar posar fi a una guerra interna en el si de l'Església.

Benet XVI va tenir un papat marcat per un catolicisme conservador i per polèmiques diverses com els abusos sexuals a l'Església, que no va voler dur a la Cort Penal Internacional. A Catalunya serà recordat perquè va ser el papa que va convertir la Sagrada Família en basílica. Del papa emèrit, se n'han destacat sobretot les aportacions intel·lectuals i teològiques.