El 2022 acaba amb 394 morts per ofegament, un 51% més que l'any anterior

L'any 2022 ha tancat amb 394 morts per ofegament no intencionat en espais aquàtics, la qual cosa suposa un 51 per cent d'increment sobre l'any anterior, és a dir 134 més, segons les dades que aquest dissabte ha fet públics la Real Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme.

Així ho recull l'Informe Nacional d'Ofegaments (INA), que reflecteix que 2022 ha tingut la cinquena pitjor dada dels últims vuit anys, per darrere del màxim, que va ser en 2017 amb 481 òbits; els 440 de 2019, els 437 de 2016 i els 415 de 2015.

«Això posa de manifest que lluny de diluir-se, els ofegaments no intencionals en els espais aquàtics espanyols són un problema de primer ordre de salut i seguretat pública a Espanya», ha recalcat en un comunicat el portaveu i director de Prevenció i Seguretat de la Federació, Francisco Cano, qui ha tornat a exigir una estratègia estatal de seguretat aquàtica.

Per comunitats autònomes, va ser la Valenciana la que més defuncions per ofegament no intencional va registrar l'any passat, amb 67, seguides de les 63 de Canàries, les 56 d'Andalusia, les 40 de Catalunya i les 39 de Balears i Galícia.

Els segueixen Murcia, amb 15 defuncions; Astúries i Castella i Lleó (13 cadascuna), Cantàbria (12), Castella-la Manxa i País Basc (8 cadascuna), Extremadura (6), La Rioja (5), Aragó (4), Comunitat de Madrid (3), Ceuta (2) i Navarra (1).

La majoria de les persones mortes en 2022 van ser homes, un total de 315 (79,94 per cent) i 76 dones (19,28 per cent), a més de 3 persones per determinar.En el conjunt de 2022, la platja va ser l'escenari on es va registrar un major nombre de morts per ofegaments, 217 de les 394, és a dir, un 55,07 per cent del total, seguida de rius, on van tenir lloc 54 (13,7 per cent) i piscines 52 (13,19 per cent), mentre que 71 es van produir en llocs desconeguts.