Catalunya tanca l'any amb una inflació del 5,2%

L'Índex de Preus de Consum (IPC) cau per cinquè mes consecutiu a Catalunya fins al 5,2% i tanca l'any com el més baix des de l'octubre del 2021, segons ha informat l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Es tracta d'una taxa de variació anual més d'un punt inferior a la registrada al novembre (6,4%). El descens ha estat influït per la reducció de preus dels carburants i l'energia. Els preus dels aliments s'han mantingut elevats i han retrocedit una dècima respecte del mes passat, fins al 13,4%.

Al conjunt de l'Estat, la variació anual de l'IPC s'ha situat en el 5,7%, una dècima menys respecte del pronòstic de l'indicador avançat, però els aliments han continuat a l'alça, fins al 15,7%, quatre dècimes més que al novembre.

La inflació subjacent, que no té en compte l'energia i els aliments no elaborats, ha repuntat fins al 6,4% a Catalunya, tres dècimes més en comparació amb el novembre, i s'ha situat com el valor més alt de la sèrie històrica, que es remunta al 2002. Fins al moment el rècord estava a l'agost, quan la taxa es va situar en el 6,2%. En la mateixa línia, al conjunt de l'Estat la inflació subjacent ha augmentat set dècimes, fins al 7%, la xifra més alta dels últims vint anys –des del novembre del 1992-.

Pel que fa a la variació mensual a Catalunya, l'IPC ha repuntat fins al 0,1%, de manera que ha tornat a valors positius després que al novembre caigués fins al -0,1%; i a l'Estat ha pujat fins al 0,2%.

El preu dels aliments continua disparat

El preu dels aliments ha continuat disparat a Catalunya, amb un increment del 13,4% respecte fa un any. Tot i això, s'ha mantingut la tendència lleugerament a la baixa que es va registrar al novembre i, en comparació amb el mes passat, els aliments han baixat una dècima. A l'Estat la taxa anual s'ha enfilat fins al 15,7%, el valor més alt des que l'INE recull dades.

Si s'analitza més al detall el cistell de consum, continua disparat el preu del sucre (+51,6%), de la llet (+36,5), l'oli i els greixos (+34,8%), els cereals i derivats (+22,2%), els ous (+21,3%), els productes làctics (+20,8%), la patata (18,2%) i el pa (11,7%). En relació amb les carns, la de porc puja un 12,1%, la de vedella un 10,2% i l'ovina un 3,7%.

Cal tenir en compte que el preu dels aliments del mes de desembre encara no inclou la rebaixa de l'IVA que va aprovar el govern espanyol per revertir l'encariment dels aliments. Des de l'1 de gener no tenen IVA el pa comú, les farines, la llet, els formatges, els ous, les fruites, verdures, hortalisses, llegums, tubercles i cereals.

L'electricitat i l'energia moderen els preus

Pel que fa a la resta de categories, destaca la moderació dels preus de l'electricitat i l'energia respecte dels mesos anteriors, que han caigut un 10,2% al desembre en comparació amb el mateix mes de l'any passat.

D'altra banda, els preus de la roba han pujat un 4,1%, els articles de la llar un 6,5%, els serveis de manteniment de la llar un 9,7%, els vehicles un 11% i els paquets turístics un 14%. Per contrari, han baixat els preus del transport (-9,9%).

Un any rècord

Amb tot, l'IPC ha tancat el 2022 gairebé un punt per sota respecte del tancament del 2021, quan va marcar un creixement del 6,1%, una dada que en aquell moment era la més alta des del 1992.

Després d'una lleugera baixada al gener (+5,9%), l'índex va tornar a escalar amb l'esclat de la guerra d'Ucraïna al febrer (+7,4%) i al març (9,5%). El primer paquet anticrisi va provocar una reducció a l'abril (+8%), però els increments van continuar al maig (+8,2%) i al juny (9,7%).

L'IPC va tocar sostre a l'estiu i al juliol la inflació va marcar l'increment anual més alt de la història, amb un 10,3%. A l'agost la variació anual també es va situar per sobre del doble dígit (+10,2%). En aquest moment, la reducció dels preus de l'energia i les mesures anticrisi van propiciar una caiguda gradual fins al 8,5% del setembre, al 6,8% de l'octubre, el 6,4% del novembre i finalment, el 5,2% del desembre. De mitjana, l'IPC a Catalunya durant el 2022 ha estat del 8%.

Mesures anticrisi

Després del primer impacte de la guerra d'Ucraïna, el govern espanyol va reduir l'IVA de la factura elèctrica i bonificar els carburants amb un descompte de 20 cèntims al litre, per mirar de contenir els preus. També va iniciar una negociació amb Portugal per convèncer la Unió Europea que avalés un topall al preu del gas a 40 euros el megawatt, per pal·liar l'alça de l'energia elèctrica.

Al llarg de l'estiu, els preus del gas es van disparar a màxims històrics i les administracions es van veure obligades a prendre més mesures, com ara la limitació de la temperatura de calefaccions i aires condicionats i la gratuïtat del transport públic, que va entrar en vigor l'1 de setembre.

L'escalada de preus de l'energia es va contagiar en la segona meitat de l'any a l'alimentació, que va començar a liderar les pujades de l'IPC. A inicis del 2023 va entrar en vigor un nou paquet anticrisi que té com a mesura estrella l'eliminació de l'IVA dels productes de primera necessitat –pa, farines, llet, formatges, ous, fruites, verdures, hortalisses, llegums, cereals i tubercles – i la reducció d'altres essencials com l'oli i la pasta que s'ha rebaixat del 10% al 5%.