Les restriccions en l'accés a l'avortament augmenten el risc de suïcidi en les dones joves, segons un estudi

El mes de juny passat, marcant una fita històrica en la història de la jurisprudència estatunidenca, el Tribunal Suprem del país va emetre la decisióDobbsv. JacksonWomen'sHealthOrganization, que revertia la decisió Rosegav.Wadede 1973. D'aquesta manera, va deixar de considerar l'avortament com un dret constitucional, deixant en mans dels Estats la regulació de l'accés a aquest.

Així, s'ha generat una situació en la qual diversos territoris dins del país tenen legislacions diferents en aquest sentit. Ara, un estudi publicat en el prestigiós mitjà acadèmicJAMAPsychiatryha conclòs que els diferents models tenen efectes diferenciats sobre la salut mental de les dones joves.

Els autors del treball, adscrits a la Universitat de Pennsylvania, consideren que les restriccions en l'accés a l'avortament poden suposar un estressor per a les dones en edat reproductiva, i consegüentment podrien contribuir a la càrrega de la malaltia mental i a un risc incrementat de suïcidi.

Amb la finalitat de comprovar aquesta hipòtesi, van emprar dades de diferents Estats del país entre 1974 i 2016, tenint en compte els diferents moments en els quals van emetre legislació relativa al dret a l'avortament. Després, van analitzar les taxes de suïcidi en la població de dones en edat reproductiva d'aquests territoris a través del temps, comparant les que es donaven en moments i llocs de legislació més restrictiva amb les que es produïen en contextos en els quals la legislació era més laxa.

Mitjançant aquest mètode, van determinar que, comparativament, les dones en edat reproductiva que experimenten aquest tipus de legislació viuen un augment significatiu en el seu risc de suïcidi: de mitjana, el nombre de suïcidis en aquesta demografia augmentava un 5,81% quan estava en vigor una llei restrictiva amb l'accés a l'avortament.

Posteriorment, els investigadors van dur a terme la mateixa anàlisi en dones per sobre de l'edat reproductiva (entre 45 i 64 anys) i van trobar que l'efecteno es replicavaen aquesta demografia. De la mateixa forma, si s'analitzaven altres causes de mort comunes en dones en edat reproductiva, com accidents de trànsit, no s'observava cap augment estadísticament rellevant.

Un dels aspectes que destaquen els autors és que la metodologia no es considera vàlida per inferir una relació causal entre els dos fenòmens estudiats (això és, la legislació en matèria d'accés a l'avortament i l'augment en la taxa de suïcidis). No obstant això, sí que apunta a una associació robusta, encara que sigui necessari tenir en compte possibles variables que puguin influir en tots dos aspectes en futures investigacions.

D'altra banda, també subratllen que la troballa té implicacions clíniques, a nivell de polítiques públiques i ètiques. Concretament, reconèixer la relació pot canviar la manera en què els proveïdors d'atenció sanitària aconsellen els legisladors en matèria de drets reproductius; igualment, apunta a la necessitat de posar en marxa millors polítiques de prevenció del suïcidi i afegeix dades a tenir en compte en abordar el debat ètic entorn de la legislació sobre l'avortament.