Les famílies catalanes gasten més de 280 euros per alumne en classes particulars o de reforç

Les famílies catalanes gasten de mitjana 121 euros per alumne en classes particulars de matèries curriculars, per sobre dels 94 euros de mitjana estatal, segons un estudi d'Esade. Les dades corresponen al curs 2019-2020 i reflecteixen també una despesa de 107 alumnes per estudis no reglats d'idiomes i 55 per estudis d'ensenyaments artístics no reglats. Amb aquestes xifres Catalunya se situa a la part alta de la despesa general, amb uns 283 euros de mitjana sumant les tres tipologies -270 a l'estat-. Pel que fa al percentatge d'alumnes que reben classes particulars o de reforç, a Catalunya representen el 48%, pràcticament -47% de mitjana estatal-. Al conjunt de l'estat la despesa va ser de 1.700 MEUR.

L'«educació a l'ombra», com denomina aquestes classes l'informe d'Esade, està presente totes les etapes escolars, tot i que el volum més alt d'estudiants es dona a l'ESO i el batxillerat, on està per sobre del 60%. La despesa mitjana per curs escolars va ser de 270 euros en el curs analitzant. La comunitat amb la xifra més alta va ser la Comunitat de Madrid (350) i la més baixa Castella La Manxa (153).

De cada tres euros gastats a l'estat en classes particulars, dos són per ampliar i perfeccionar i un per reforçar i recuperar. Els idiomes concentren el 46% de la despesa en classes particular i són la prioritat número 1 en aquesta despesa. L'informe revela també que com més recursos té una família, més despesa fa en classes d'idiomes.

Segons la titularitat del centre, la despesa a infantil i primària és similar a les xarxes pública i concertada, i fins i tot a la privada, tant pel que fa a despesa mitjana per alumne com en el tipus de classes. En canvi, a l'ESO i el batxillerat, la despesa per alumne puja un 50% a la concertada respecte a la pública i es triplica en el cas de la privada.

Una altra diferència s'observa en els diners que es destinen a les classes particulars de matèries curriculars, que és gairebé inexistent entre les famílies que opten per centres privats, arriba al 30% en el cas de la concertada i puja a una mica més del 40% a la pública. De fet, aquesta darrera despesa és la més important entre els alumnes que van a centres públics.

L'estudi conclou que cal augmentar la confiança pública en els centres educatius per evitar que l'«educació a l'ombra» s'imposi com a norma social. Així, demanda polítiques que abordin els factors que estan accelerant l'expansió d'aquests aprenentatges. Entre aquests situa els exàmens externs altament competitius i les taxes injustificadament altes de fracàs i repetició. També apunta que calen reformes en matèria de certificació de l'aprenentatge, orientació personal i professional i multiplicació d'itineraris formatius on tothom puguin trobar el seu lloc.