Desvetllen la relació entre l'edat biològica i l'envelliment cerebral

Un estudi del Grup de recerca Neurovascular de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM-Hospital del Mar) ha permès establir la relació entre l'edat biològica i l'aparició d'un indicador d'envelliment del cervell, hiperintensitats de la substància blanca. Es tracta d'àrees del cervell que apareixen de forma diferent en imatges de ressonància magnètica. L'edat biològica és independent de la cronològica i depèn en gran part dels hàbits de vida. El treball obre la porta a disposar de noves eines per a millorar el pronòstic i el seguiment dels pacients, permetent així identificar amb una anàlisi de sang quins individus tindran una major tendència a presentar envelliment cerebral accelerat.

Els investigadors han treballat amb dades de 247 pacients que havien patit un ictus i als quals es va realitzar una ressonància magnètica que va permetre establir el volum d'hiperintensitats de la substància blanca als seus cervells. D'altra banda, l'edat biològica es va determinar en mostres de sang, mitjançant l'anàlisi del grau de metilació de l'ADN, el qual es modifica en funció de factors externs, com els hàbits de vida.

D'aquesta vegada es va poder demostrar com l'edat biològica, l'envelliment del cos, té una associació directa amb l'envelliment cerebral de forma independent de l'edat cronològica.

De fet, l'edat biològica explicaria el 42,7% de l'envelliment cerebral mesurat per la presència d'hiperintensitats de la substància blanca. Els investigadors apunten que cal continuar estudiant l'efecte que té la genètica sobre aquestes lesions del cervell, que ja pot ajudar a entendre millor els mecanismes biològics que participen en l'envelliment cerebral. En aquest sentit, caldria veure en futurs estudis les noves aproximacions informàtiques que permeten classificar les hiperintensitats en funció d'aspectes com la localització i veure si, per exemple, s'estan considerant com un tot quan en realitat s'hi associen causes diferents en funció de l'espai que ocupen.

En aquest sentit, una presència elevada d'hiperintensitat de la substància blanca s'associa a diverses patologies, com ara deteriorament cognitiu inespecífic, alteracions de la marxa i un pitjor pronòstic en la capacitat de recuperació del cervell davant qualsevol patologia que l'afecti. El seu volum s'incrementa amb l'edat i no és reversible. Però sí que es podria actuar sobre l'edat biològica i frenar l'envelliment de l'ADN amb canvis en els hàbits de vida, fet que pot repercutir en alentiment en l'increment d'aquestes lesions en el teixit cerebral amb una desacceleració de l'envelliment del cervell.