Descobreixen com diagnosticar el càncer de pàncrees en estadis inicials
El càncer de pàncrees no està entre els més comuns, però sí entre els més letals. Sovint es detecta quan ja és massa tarda, i té una facilitat especial per a desenvolupar resistència als tractaments.
Amb aquestes característiques, requereix un enfocament distintiu, i científics de tot el món busquen des de dècades desentranyar les seves particularitats en la cerca de les claus que permetin, per fi, trobar maneres de millorar significativament el pronòstic d'aquells que el pateixen.
Ara, un grup d'investigadors de la Facultat de Medicina de Sant Diego, a Califòrnia (els Estats Units) ha anunciat que podria haver donat amb el punt feble d'aquest tumor i, simultàniament, el gran obstacle al qual s'enfronten les teràpies fins ara disponibles.
Segons expliquen en el mitjà acadèmic Nature Communications, sembla ser que les cèl·lules cancerígenes més resistents dels tumors pancreàtics (les cèl·lules mare) són capaces d'aprofitar una proteïna que en condicions normals podria suprimir els tumors, de manera que en lloc de fer això les ajudi a evadir les teràpies i a créixer més ràpidament.
Aquests autors han arribat a aquesta troballa a través d'un canvi de paradigma; mentre que la recerca prèvia havia tendit a enfocar-se en la genòmica del tumor (això és, en el seu contingut genètic i en les mutacions que va adquirint) aquesta vegada van decidir estudiar de prop l'epigenòmica (en un cert sentit, les 'instruccions' químiques que determinen de quina manera s'expressa el contingut del genoma) canviant del càncer.
Concretament, es van fixar en una proteïna anomenada SMARCD3, membre d'una família de proteïnes que regulen la cromatina (una mescla d'ADN i proteïnes que forma els cromosomes i que és necessària per a la funció de les cèl·lules mare en el desenvolupament). Com assenyalàvem, en el context del càncer aquesta família al complet sovint exerceix un efecte anticancerigen.
No obstant això, en models artificials de càncer de pàncrees, el que van observar és que la proteïna SMARCD3 es trobava, de fet, en proporcions elevades especialment en les cèl·lules mare. No sols això, sinó que en aquest marc semblava exercir funcions importants en el control del metabolisme de lípids i àcids grassos, un paràmetre de rellevància en els casos de resistència als tractaments. Així, van decidir suprimir-la i observar què succeïa.
Mitjançant aquest mètode, van corroborar que de fet suprimir la proteïna reduïa el creixement tumoral i millorava la supervivència, sobretot en casos tractats amb quimioteràpia. Per això, conclouen que a partir d'aquestes dades s'infereix que el càncer de pàncrees depèn de la SMARCD3 per a assegurar un ambient metabòlic en el qual pugui evitar els tractaments i créixer agressivament, la qual cosa converteix a la proteïna en un objectiu molt prometedor per a teràpies potencials.