El TJUE avala tombar euroordres si hi ha «raons fundades» de risc dels drets d'un individu o el seu «grup identificable»

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) avala rebutjar euroordres si hi ha «raons serioses i fundades» de vulneració de drets d'un individu i «deficiències» que «afecten la tutela judicial d'un grup objectivament identificable de persones a les que pertany l'interessat». En resposta a les preguntes prejudicials presentades pel jutge Pablo Llarena, el tribunal de Luxemburg diu que també es pot denegar una entrega si es demostren «deficiències sistèmiques o generalitzades» en el sistema judicial d'un país. D'altra banda, el TJUE diu que «en principi» no s'ha de rebutjar l'execució d'una petició d'entrega en base de la competència de l'òrgan jurisdiccional, però obre la porta a fer-ho si aquest òrgan és «manifestament incompetent».

En la línia del que ja va apuntar l'advocat general en la seva opinió no vinculant, la sentència defensa que cal que la persona reclamada demostri «deficiències sistèmiques o generalitzades» en el sistema judicial de l'estat emissor. Ara bé, Luxemburg introdueix un matís que permetria denegar les euroordres: que l'individu demostri «de forma concreta i precisa» que hi ha «raons serioses i fundades per creure que la persona en qüestió tindrà un risc (de vulneració de drets fonamentals) en cas que sigui entregada».

A més, també remarca que es pot denegar si hi ha «deficiències que afecten la tutela judicial d'un grup objectivament identificable de persones al que pertany l'interessat».

Pel que fa a la competència del Tribunal del Suprem per jutjar els implicats en l'1-O, Luxemburg apunta que la justícia belga no ha qüestionat «en principi» aquesta competència. Segons el tribunal, la justícia de l'estat receptor «no pot comprovar» si una euroordre ha estat emesa per una autoritat judicial competent o no i rebutjar-la per aquest motiu. Ara bé, en cas que dubti de la competència, el TJUE diu que la justícia belga ha de demanar informació al Tribunal Suprem abans de rebutjar la petició d'entrega.

En concret, la sentència admet que un jutjat no pot resoldre «en primera i última instància sobre una causa penal sense disposar de base legal expressa que li confereixi la competència per jutjar el total dels encausats», una afirmació que fa en base a una sentència prèvia del Tribunal de Drets Humans amb seu a Estrasburg.

Pel que fa a si l'informe del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l'ONU és un element prou sòlid, Luxemburg considera que es una prova més, però no única per demostrar el risc de vulneració de drets fonamentals. Finalment, el TJUE avala que el Tribunal Suprem pugui emetre noves euroordres contra els exiliats. Ara bé, sempre que les noves peticions siguin «proporcionades» i no suposin una «vulneració» dels drets fonamentals.

Les preguntes de Llarena

La sentència d'aquest dimarts del TJUE respon a les set preguntes prejudicials que Llarena va presentar al març del 2021, en les quals exposava els seus dubtes sobre la interpretació que van fer els magistrats belgues de la normativa que regula les euroordres en el cas de l'exconseller Lluís Puig.

Concretament, Llarena va preguntar al tribunal si Bèlgica pot examinar el risc de vulneració de drets fonamentals en el cas dels exiliats. En cas que fos així, també demanava aclarir si l'opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l'ONU era un element prou sòlid per acusar Espanya de vulnerar els drets fonamentals, i fins a quin punt Bèlgica podia rebatre la competència del Suprem per jutjar els implicats en el cas de l'1-O.

Malgrat que la sentència es refereix als motius de Bèlgica per extradir Puig -l'única euroordre que s'ha arribat a concloure-, també afecta la de l'expresident Carles Puigdemont, pendent de resoldre el cas de la immunitat.