El Govern central aprova la pujada del salari mínim fins als 1.080 euros

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts la pujada del 8% del salari mínim interprofessional (SMI) per a 2023, fins als 1.080 euros bruts mensuals en 14 pagues, situant-ho així en l'objectiu d'aconseguir el 60% del salari mitjà al final de la legislatura.

En la roda de premsa posterior al Consell, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha recordat que el salari mínim s'ha incrementat un 47% en els últims cinc anys i ha assenyalat que aquestes pujades no són «una dada més» sinó que «permeten canviar la vida de la gent».

La pujada, amb efectes retroactius des del passat 1 de gener i consensuada només amb els sindicats UGT i CCOO, afecta de manera directa a uns 2,5 milions de treballadors.

Díaz ha defensat aquests increments com la millor eina per a lluitar contra la pobresa, reduir la desigualtat i també la bretxa de gènere.

També ha incidit en què amb aquesta pujada el Govern «compleix» amb un dels compromisos de la legislatura que l'SMI aconseguís el 60% del salari mitjà en 2023.

«El Govern ha complert (...) ara els agents socials han d'estar a l'altura», ha demanat Díaz que ha fet una nova crida a la CEOE perquè s'assegui a negociar amb els sindicats un acord per a l'ocupació i la negociació col·lectiva (AENC) amb pujades salarials.

La CEOE es va despenjar de la negociació de la pujada del salari mínim -per al qual plantejaven una alça del 4% amb una sèrie de condicions- i aquest mateix dimarts el seu president, Antonio Garamendi, ha denunciat que el col·lectiu està sent «injustament tractat».

Qüestionada per aquestes declaracions, Díaz ha assenyalat que responen més a «ideologia» que als fets, ha recordat que les ajudes públiques van salvar a més de 500.000 empreses durant la pandèmia i ha confiat que la patronal torni al diàleg en els temes pendents com el denominat estatut del becari.

Amb l'increment de 2023, el salari mínim diari queda fixat en 36 euros, el mensual en 1.080 euros i l'anual en 15.120 euros.

El reial decret aprovat aquest dimarts també fixa el salari mínim de les persones treballadores eventuals i de les temporeres i temporers, els serveis dels quals a una mateixa empresa no excedeixin de cent vint dies, per als quals en cap cas la quantia del salari podrà ser inferior a 51,15 euros per jornada.

En el cas de la relació laboral de caràcter especial del servei de la llar familiar, també es fixa el salari mínim de les quals treballin per hores, en 8,45 euros, per hora efectivament treballada.

Des dels sindicats han valorat la pujada i UGT ha recordat que l'SMI afecta als treballadors «que estan en una pitjor situació» i que «ara toca anar a un increment en els convenis en la mateixa direcció».

Des de la patronal de les pimes Cepyme han subratllat que les petites empreses són «les més perjudicades per l'alça del SMI» i que la pujada a 1.080 euros mensuals en 14 pagues es tradueix per a l'empresari «en fins a 1.734 euros de cost mensual total per treballador».

«L'augment del salari mínim afecta especialment al 40% de les petites i mitjanes empreses, enfront del 15% en el conjunt del teixit productiu», recullen en un estudi.