Judicial
L'Audiència de Barcelona manté Dani Alves en presó preventiva per agressió sexual
Rebutja el recurs de la seva defensa, que demanava la llibertat de l'exjugador del Barça amb mesures cautelars
L'Audiència de Barcelona ha decidit mantenir Dani Alves en presó preventiva per agressió sexual, tal i com havien demanat la fiscalia i l'acusació particular. L'exjugador del Barça està a presó preventiva des del 20 de gener per una suposada agressió sexual el 30 de desembre passat a la discoteca Sutton de Barcelona.
La seva defensa va presentar un recurs demanant la llibertat amb mesures cautelars, com ara una fiança, la retirada del passaport, la compareixença periòdica al jutjat o la col·locació d'una polsera telemàtica per controlar els seus moviments. La seva defensa, en mans de l'advocat Cristóbal Martell, va presentar un recurs demanant la llibertat amb mesures cautelars, com ara una fiança, la retirada del passaport, la compareixença periòdica al jutjat o la col·locació d'una polsera telemàtica per controlar els seus moviments. Va argumentar que s'havia posat a disposició de la justícia i que estava arrelat, amb domicili i empadronament a Esplugues de Llobregat. També va apuntar que tenia activitat econòmica i empresarial a Barcelona. A parer de la defensa, el fet que el Brasil no entregui nacionals, com tampoc fa Espanya, i la seva capacitat econòmica no poden justificar la privació de llibertat. En tot cas, el recurs també al·ludia que el múscul econòmic d'Alves ja no era tant, per la rescissió de contractes que havia patit quan es van conèixer les acusacions contra ell.
La resolució nega que hi hagi risc d'atemptar contra els interessos de la víctima, però sí que Alves pugui fugir. Apunta que és cert que va col·laborar inicialment amb la justícia, sabent que podia ser detingut, i que va entregar mostres del seu ADN, però creu que això podria ser perquè «desconeixia l'abast de la investigació i els indicis de criminalitat».
«El coneixement que té ara Alves dels indicis existents contra el mateix i l'entitat dels mateixos augmenten exponencialment el risc de fugida inicial». La seva inicial col·laboració «no neutralitza» aquest risc d'evitar el final de la investigació i el previsible judici oral, sostenen els magistrats.
En aquest punt, neguen l'arrelament que esgrimeix la seva defensa, i recorden que és futbolista d'elit i que ha jugat en diversos equips de tot el món. La seva vinculació és «merament administrativa» i tota la seva família viu al Brasil, recull la interlocutòria, que considera que «no és admissible minimitzar el seu vast capital» quan el seu advocat diu que ha perdut múscul econòmic perquè li han rescindit alguns contractes.
«Severs indicis contra ell»
«El fet que pogués viatjar a qualsevol país, essencialment al Brasil, on té un ampli arrelament familiar i social, i sostenir-se amb el seu patrimoni posa en evidència el risc d'eludir el present procediment», insisteixen els magistrats, que recorden l'elevada pena que pot ser-li imposada (entre 4 i 12 anys) i els «severs indicis de criminalitat contra ell».
Al seu parer, «ningú impediria que Alves sortís d'Espanya per via aèria o marítima, o fins i tot terrestre, sense documentació i arribar al seu país d'origen i nacionalitat sense passaport sabent que no seria entregat a Espanya». Pel que fa a la polsera que plantejava la defensa, remarca que té com a objectiu protegir la víctima, no geolocalitzar l'agressor.
Finalment, els magistrats també subratllen que la instrucció ha anat ràpida i és previsible que estigui completat el sumari en un curt període de temps, motiu pel qual creuen que la presó provisional pot mantenir-se durant un lapse temporal «raonable» sense arribar als màxims legals previstos.
En el seu recurs, l'advocat d'Alves va assenyalar diverses «debilitats» de les proves contra el seu representat, i argumentava que aquest és un motiu més pel qual a l'exjugador del Barça li interessa estar present durant la instrucció per demostrar la seva innocència. En concret, va argumentar que les imatges de les càmeres de vídeo de la discoteca entre les 3.20 i les 3.40 hores demostren que la zona VIP era un espai festiu i obert i que no es pot sostenir que hi hagués intimidació ambiental. Així mateix, afegeix que la denunciant va anar al lavabo on s'hauria produït l'agressió sexual després d'Alves i de forma voluntària, «sense que fos creïble que estava terroritzada».
Pressió mediàtica del cas
L'Audiència subratlla que «malgrat la pressió mediàtica en aquest cas», la resolució del recurs presentat per la defensa d'Alves ha de ser «serena i minuciosa», tant en benefici de l'investigat, privat de llibertat, com en atenció a la denunciant. Els magistrats rebutgen les posicions «maximalistes» de defensa i acusació particular en el sentit que neguen que hi hagi una «persecució mediàtica i judicial que fonamenta la presó provisional» i alhora asseguren que retirar aquesta mesura no atacaria la dignitat de la víctima.
En aquest sentit, remarquen que l'eficiència i l'escàs temps que s'ha trigat a practicar les diligències no es pot interpretar com a persecució, sinó que és la norma en casos de privació e llibertat, tot i que a vegades no passa.
Així les coses, els magistrats consideren que la resolució impugnada per Alves està «degudament motivada» pel que fa als indicis de criminalitat i també pels objectius perseguits amb la mesura de presó provisional.
L'Audiència conclou que els indicis «són diversos i no parteixen només de les declaracions de la denunciant», i citen els testimonis de les acompanyants i del personal de la discoteca, previs i posteriors a l'entrada al lavabo. També fa al·lusió a l'exploració forense, amb mostres de la vagina que coincideixen amb l'ADN d'Alves, empremtes dactilars i anàlisis dels fotogrames de la discoteca. No li dona importància a les versions que ha donat l'exjugador del Barça.
La resolució no entra en la divergent interpretació de les imatges de les càmeres de seguretat, considera que aquest examen correspondrà més endavant. El mateix li serveix per a la falta de lesions a la vagina o de senyals de reducció física.