Identifiquen 27 regions del genoma associades al TDAH, 21 de les quals no s'havien descrit fins ara

Un estudi internacional, el més gran fins ara, ha investigat possibles variants genètiques relacionades amb el TDAH i ha identificat 27 regions del genoma associades a aquest trastorn, 21 de les quals no s'havien descrit fins ara. D'entre aquestes regions, s'han prioritzat 76 gens de major risc. En aquest estudi, publicat a Nature Genetics i liderat per la Universitat d'aarhus a Dinamarca, hi ha participat el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el CIBER de Salut Mental (CIBERSAM), la Facultat de Biologia i de l'Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i el CIBER de Malalties Rares (CIBERER).

L'estudi ha avaluat el genoma de 28.691 pacients amb TDAH i 186.843 persones sense el trastorn, el doble de mostres estudiades en comparació amb estudis previs. «Hi ha múltiples factors genètics amb petits efectes implicats en el TDAH i, per tant, és necessari estudiar un nombre elevat de casos per conèixer en profunditat les bases biològiques del trastorn i l'associació amb altres patologies», ha assegurat la María Soler, investigadora del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR i del CIBERSAM.

«Per primera vegada, confirmem que existeixen variants poc comunes (presents en menys de l'1% dels individus) implicades en el TDAH», ha afegit la investigadora Marta Ribasés. El treball calcula que es trobarien 7.000 variants genètiques comunes associades al TDAH, present en més de l'1% de la població.

La relació amb altres trastorns psiquiàtrics

Més del 90% de les variants associades al TDAH afecten a l'evolució de l'esquizofrènia i la depressió major, i el 84% influeix en l'espectre autista. Així mateix, el 79% es relaciona amb un menor rendiment escolar en els infants. «Aquests resultats abunden en la idea que molts trastorns psiquiàtrics comparteixen factors genètics de risc, i això explicaria en part l'alta comorbiditat que existeix entre ells», ha apuntat Bru Cormand, director del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Universitat de Barcelona i membre de l'IBUB, l'IRSJD i el CIBERER.