Un estudi revela que les noves variants del coronavirus són més infeccioses

Al llarg de la pandèmia de la covid-19, han sorgit diverses variants del coronavirus capaces de desplaçar les altres. Les variants apareixen com a conseqüència del procés de mutació que té lloc quan es copia el genoma viral. Investigadors de Vall d'Hebron han trobat que el virus es beneficia d'un mecanisme per produir o deixar de produir genomes defectius, és a dir, genomes que perden part del material genètic, clau per infectar noves cèl·lules. Les variants de l'inici perdien part del material genètic mentre que alfa, beta o delta ja no generen genomes defectius i això fa que siguin més eficients per infectar. «Sembla que els genomes defectius juguen un paper important en l'evolució d'aquest virus», diu l'investigador Josep Quer a l'ACN.

L'estudi s'ha publicat a la revista Scientific Reportsi ha estat liderat pels grups de Malalties Hepàtiques i de Microbiologia del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) amb els Serveis de Microbiologia, Bioquímica Clínica i Medicina Preventiva de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.

«Els virus no pensen, no tenen cap estratègia; no decideixen què fan o què faran. Senzillament muten i generen variants que, si tenen un avantatge selectiva respecte a les altres, són les que s'imposaran», explica el doctor Quer des del laboratori del grup de Malalties Hepàtiques del VHIR, del qual és investigador principal.

Però la manera d'imposar-se dependrà de l'ambient, de les condicions en què es transmeten. «El que pot ser un avantatge per a una variant pot ser una situació desavantatjosa quan les condicions epidemiològiques canvien», precisa.

En un primer estudi publicat el 2020, el mateix equip va descobrir que les primeres variants presentaven una proporció significativa de genomes defectius al gen de l'espícula, la proteïna que dona al virus forma de corona i que és clau per infectar noves cèl·lules.

Que una variant generi genomes defectius amb una espícula incompleta significa que algunes de les noves partícules virals no seran capaces d'infectar. Però aleshores la població no tenia memòria immunològica d'aquest coronavirus i per això es va poder escampar amb facilitat.

Els genomes defectius s'han associat a una infecció més lleu i això permet que la persona contagiada es pugui anar movent. Això passa entre els animals. Si un animal té una infecció molt greu, no es mourà i no interaccionarà amb els altres; si és més lleu, es bellugarà i anirà transmetent el virus. «És el que anomenem no cremar la pròpia casa. Amb una infecció lleu, el pacient es pot moure, pot a anar en metro, i aquesta variant és la que es transmet i se selecciona», comenta.

«A l'inici de la pandèmia, els genomes defectius donaven un avantatge al virus. Quan van canviar les regles del joc i la població estava vacunada i molts s'havien infectat, es van seleccionar les variants que ja no generaven genomes defectius. Se selecciona la variant que té un avantatge en cada moment», recalca. De fet, la variant delta era més greu en les persones no vacunades, ja que no tenien protecció contra la severitat de la malaltia.

«El fet que deixin de produir genomes defectius fa que les partícules virals siguin més eficients per infectar noves cèl·lules», afegeix Andrés Antón, responsable de la Unitat de Virus Respiratoris del Servei de Microbiologia de Vall d'Hebron i investigador del grup de recerca en Microbiologia del VHIR, en declaracions recollides pel centre.

La variant òmicron

Amb òmicron, la troballa va ser sorprenent. Aquesta variant tornava a presentar genomes defectius a l'inici mentre que les subvariants –944 subllinatges en l'actualitat- les perdien. «Ens tornem a trobar el mateix patró. El virus ha evolucionat dues vegades en el mateix sentit», ressalta el doctor Quer.

«Com pot ser que òmicron tornés a presentar genomes defectius i desplacés les altres? La qüestió és que hi ha altres factors. Aquesta variant incorpora unes 50 o 60 mutacions que li permeten canviar el tropisme d'infecció. El virus infecta sobretot al nas i al coll, de manera que la producció de virus es produeix en el tracte superior, la qual cosa en facilita la transmissió, ja que només amb la respiració o amb una tos lleu, el virus es pot transmetre fàcilment. A més, la severitat és menor i això també va associat a la resposta immunològica de les vacunes, sobretot amb les tres dosis», destaca.