La demència que pateix Bruce Willis no és l'habitual i aquest és el motiu
Aquesta malaltia té diferents tipus amb subtils canvis en els seus efectes
Bruce Willis es retira del cinema després de ser diagnosticat d'afàsia
Les malalties neurodegeneratives, com les diferents causes de demència, afecten actualment més de 50 milions de persones a tot el món i s'espera que la seva incidència continuï augmentant en les pròximes dècades. Recentment, per exemple, es va fer públic el diagnòstic de demènciafrontotemporalque pateix el cèlebre actor Bruce Willis.
Encara que les demències són sens dubte malalties molt conegudes, la veritat és que sovint les subtils diferències que existeixen entre un i un altre tipus de demència passen desapercebudes per al gran públic. I, precisament, la demènciafrontotemporalque sembla que pateix Willis representa un exemple interessant, ja que posseeix algunes característiques que la distingeixen clarament de les formes més comunes.
Tal com explica el neurocientífic MichaelMerzenich, professor emèrit en la Universitat de Califòrnia, en un article publicat en el portal de notícies mèdiquesMedscape, solem caracteritzar la demència com l'«erosió de la memòria», però la demènciafrontotemporales caracteritza més aviat per la «pèrdua de control sobre les emocions i altres funcions cognitives».
«Willis haurà de suportar anys de deterioració progressiva», assenyalaMerzenich. «Si la malaltia segueix el seu curs habitual, això probablement inclourà desconnectar-se lentament i progressivament perdre la raó i el control emocional així com perdre un enteniment raonable de quin o per què està passant això. Igualment, podria experimentar una progressiva deterioració del control de les funcions corporals i la seva salut en general».
«La demènciafrontotemporal», prossegueix, «és particularment interessant per diverses raons. En primer lloc, sol aparèixer en individus relativament joves, amb els primers símptomes donant-se en la sisena o setena dècada de vida. En la majoria dels casos, no hi ha explicació genètica ni d'un altre tipus, més enllà del vell clixé mèdic: mala sort».
Merzenichressalta la principal diferència d'aquesta mena de demència enfront dels més freqüents: «La demènciafrontotemporalté poc impacte inicial en la memòria en sentit ampli i en les seves habilitats cognitives associades. El pacient té problemes per a pensar en una paraula i, eventualment, el seu discurs s'alenteix a mesura que el seu cervell té dificultats amb la fluïdesa verbal; té problemes per a traduir els seus sentiments i emocions en accions ràpides i apropiades expressades en la seva ment i en el seu cos físic, mentre la seva memòria es manté intacta».
«En altres demències, les pèrdues cognitives poden ser profundes, mentre que el control social i emocional i la producció de discurs es mantenen generalment millor».
A més, la demènciafrontotemporalpresenta un interessant enigma per als neurocientífics, planteja l'expert: «Els pacients amb demènciafrontotemporalexperimenten una pèrdua inicial d'una població inicial de neurones corticals localitzades en els circuits desalienciadel nostre cervell, anomenades les neurones devonEconomo. Aquests circuits desalienciaestan 'dissenyats' per a llegir i avaluar ràpidament els nostres pensaments complexos i les nostres emocions i, a través d'aquestes neurones devonEconomo, iniciar respostes neurològiques i físiques apropiades».
«La resposta emocional està en el cor de la nostra humanitat», es lamentaMerzenich, «i és trista el dia en què la perdem».
«En altres condicions neurològiques marcades per la pèrdua de neurones específiques, diferents formes de 'atròfia per falta d'ús» solen ser en part la causa. No sabem si aquest és el cas de la demènciafrontotemporal. De manera interessant, aquells que mantenen la salut de cos i cervell bé fins als 90 i més enllà moren amb un conjunt complet de neurones devonEconomofuncionant feliçment en un circuit desalienciaencara vigorós», conclou.