La menopausa primerenca s'associa a un major risc d'alzheimer
Un estudi ha trobat que les teràpies hormonals a temps podrien protegir enfront de la malaltia
Detecten un signe que prediu una menopausa més primerenca
La menopausa és un moment de canvis molt significatius a nivell fisiològic en el cos de les dones, que aconsegueixen moltes àrees i sistemes diferents. Per això, és també un període en el qual s'incrementa el risc de desenvolupar determinats processos patològics de tipus crònic.
En aquest sentit, un nou estudi dut a terme per investigadors de l'hospital Mass General Brigham ha aportat recentment evidències sòlides d'un fenomen al qual ja apuntava un cert volum de recerca prèvia: que l'edat primerenca de la menopausa pot suposar un factor de risc per al desenvolupament de l'alzheimer. I no sols això, sinó que aquest treball també ofereix una solució al problema: els autors han trobat que en totes les dones a les quals se'ls va receptar teràpia hormonal a l'inici de la menopausa primerenca aquest increment en el risc es mitigava de manera important.
La troballa parteix de l'anàlisi de les dades de 193 dones post-menopàusiques i 99 homes sense antecedents de disfunció cognitiva. Específicament, aquests investigadors van tenir en compte imatges preses per tomografia d'emissió de positrons i informació sobre l'edat d'inici de la menopausa i en el seu cas dels tractaments hormonals.
Tal com reporten en el mitjà científic JAMA Neurology, a nivell general les dones mostraven nivells més alts de proteïnes tau i beta-amiloide (marcadors característics de l'alzheimer. Això, diuen, era d'esperar, ja que les dones tenen probabilitats bastant majors que els homes de desenvolupar la malaltia.
Dins de les dones, els nivells més alts s'observaven en les que havien tingut una edat d'inici de la menopausa més primerenca, fins i tot després d'ajustar altres factors com el risc genètic, el tabaquisme o l'extracció quirúrgica dels ovaris.
Aquesta relació, no obstant això, desapareixia en aquelles dones que, malgrat la seva menopausa primerenca, havien començat amb una teràpia hormonal poc després d'experimentar el canvi.
Tot això sembla indicar que els canvis hormonals associats a la menopausa, quan es donen en edats primerenques, podrien contribuir a la patogènesi de l'alzheimer i que, d'altra banda, el tractament hormonal poc després d'aquests canvis actuaria 'corregint' aquesta relació.
Les troballes no són immediatament extrapolables a la clínica, sinó que necessitaran ser investigats ulteriorment en profunditat abans de poder implicar un canvi en la pràctica clínica respecte als tractaments hormonals en les dones post-menopàusiques. No obstant això, representen una prometedora evidència sobre el potencial protector que aquest tipus de teràpies poden tenir enfront d'una malaltia neurodegenerativa tan greu com és l'alzheimer.