El fàrmac que pot retardar els primers símptomes de l'esclerosi múltiple
El medicament podria retardar els primers símptomes en persones els escàners de ressonància de les quals magnètica (RM) mostren signes d'esclerosi múltiple (EM)
Neurocientífics asseguren que no es coneix «ni l'1 per cent» del cervell
Un fàrmac denominat teriflunomida podria retardar els primers símptomes en persones els escàners de ressonància de les quals magnètica (RM) mostren signes d'esclerosi múltiple (EM) malgrat que encara no presentin símptomes de la malaltia, segons un estudi preliminar presentat en la 75a Reunió Anual de l'Acadèmia Americana de Neurologia.
Aquesta afecció, denominada síndrome radiològicament aïllat, es diagnostica en persones que no presenten símptomes de EM però que presenten anomalies en el cervell o la medul·la espinal denominades lesions, similars a les que s'observen en la EM.
«Cada vegada més persones se sotmeten a escàners cerebrals per diversos motius, com a cefalees o traumatismes cranials, per la qual cosa es descobreixen més casos d'aquest tipus, i moltes d'aquestes persones acaben desenvolupant EM», afirma la doctora Christine Lebrun Frenay, autora de l'estudi, de l'Hospital Universitari de Niça (França) i membre de l'Acadèmia Americana de Neurologia.
«Com més aviat millor pugui tractar-se la EM d'una persona, majors seran les possibilitats de retardar el mal a la mielina, la qual cosa disminueix el risc de deterioració neurològica permanent i símptomes debilitants», afegeix.
En l'estudi van participar 89 persones amb síndrome radiològicament aïllada. A la meitat de les persones se'ls va administrar 14 mil·ligrams (mg) diaris de teriflunomida i a l'altra meitat, un placebo. Se'ls va fer un seguiment de fins a dos anys.
Durant l'estudi, vuit persones que van prendre el fàrmac van desenvolupar símptomes de EM, enfront de 20 que van prendre el placebo. Després d'ajustar altres factors que podrien afectar el risc de desenvolupar símptomes, els investigadors van descobrir que les persones que prenien teriflunomida tenien un risc un 72% menor d'experimentar els primers símptomes que les que prenien el placebo.
«Els nostres resultats suggereixen que la intervenció precoç amb teriflunomida pot ser beneficiosa per als diagnosticats de síndrome radiològicament aïllada, la fase presimptomàtica de la EM», afirma Lebrun Frenay.
«No obstant això, es necessiten més recerques en grups més amplis de persones per a confirmar les nostres troballes -adverteixen-. A més, és important que els professionals mèdics siguin cautelosos a l'hora d'utilitzar l'experiència de la IRM per a diagnosticar aquesta afecció, seleccionant només als pacients amb el risc de desenvolupar EM i no augmentant els diagnòstics erronis per IRM».