Revelen el 'secret' del sistema immune per a viure més de 100 anys
Les persones centenàries mostren patrons únics en la composició i l'activitat cel·lular
ancians, gent gran, anciana, ancià, vellesa, edat avançada
L'esperança de vida a nivell global no deixa de créixer, i amb ella el nombre de persones centenàries: afortunats que aconsegueixen viure més d'un segle. De fet, existeixen projeccions que preveuen que en 2050 existeixin 3,7 milions de centenaris a tot el món.
No obstant això, quan analitzem des d'un punt de vista científic tals longevitats, els factors que expliquen l'increment en l'esperança de vida es tornen insuficients. Els investigadors encara no comprenen del tot què és el que permet que algunes persones aconsegueixin aquestes edats mentre que la majoria dels humans té vides més curtes.
Ara, un treball dut a terme per investigadors del Centre Mèdic Tufts i de l'Escola Universitària de Medicina de Boston ha buscat ajudar a respondre a aquesta pregunta i ha trobat que els centenaris posseeixen una activitat i una composició cel·lulars úniques, que els atorguen un sistema immune altament funcional que els permet viure més temps. Segons argumenten aquests autors, aquest descobriment podria establir les bases per al desenvolupament de teràpies per a un envelliment saludable.
Segons publiquen en la prestigiosa revista científica Lancet eBioMedicine, la iniciativa d'investigar el sistema immune d'aquestes persones parteix del fet que, en condicions normals, amb l'edat es produeixen canvis en el sistema immune que poden contribuir a les malalties relacionades amb l'envelliment.
Per a això, van prendre mostres de sang de set centenaris participants en l'Estudi de Centenaris de Nova Anglaterra i van dur a terme una tècnica de seqüenciació genètica anomenada seqüenciació de cèl·lula única en una mena de cèl·lules immunes anomenades cèl·lules mononuclears perifèriques de la sang. Després van acarar aquests resultats amb les cèl·lules analitzades en persones més joves de la mateixa forma.
Addicionalment, van prendre el mateix tipus de cèl·lules i van explorar les diferències en els patrons d'expressió (la 'materialització' de la informació continguda en els gens) a través de diferents edats.
Aquesta anàlisi mostra canvis composicionals i transcripcionals en les cèl·lules específics dels centenaris que reflectien una resposta immune normal. També van trobar que els centenaris mostraven signatures de tipus de cèl·lules concretes tant en els gens relacionats amb els canvis relacionats amb l'edat com en els gens expressats únicament en els centenaris.
És a dir, que el més sorprenent, argumenten, és trobar que els nivells d'expressió de determinats gens no canviaven en els centenaris, malgrat que en la majoria de la població es tracta de gens amb nivells d'expressió molt dependents de la edat.
D'una banda, afirmen, això pot ajudar a identificar els mecanismes protectors que medien en les longevitats extremadament llargues, a mesura que s'identifiquin les funcions d'aquests gens. Per una altra, pot oferir claus per al desenvolupament d'agents terapèutics per a aconseguir un envelliment més sa.