El primer fàrmac 'silenciador de gens' contra l'Alzheimer obté uns resultats prometedors

Un primer assaig mundial, realitzat per investigadors de l'University College Londres (UCL) i de l'University College London Hospital (UCLH), al Regne Unit, està investigant una nova teràpia genètica per a la malaltia d'Alzheimer que pot reduir de manera segura i reeixida els nivells de la proteïna tau nociva que se sap que causa la malaltia.

L'estudi, dirigit per la consultora neuròloga doctor Catherine Mummery, de l'Institut de Neurologia Queen Square de UCL i Hospital Nacional de Neurologia i Neurocirurgia, representa la primera vegada que s'adopta un enfocament de «silenciament de gens» en la demència i la malaltia d'Alzheimer.

L'enfocament utilitza un fàrmac anomenat BIIB080 (/IONIS- MAPTRx), que és un oligonucleaotido antisentit (utilitzat per a detenir la producció d'una proteïna per part de l'ARN), per a «silenciar» el gen que codifica la proteïna tau, coneguda com a proteïna tau associada a microtúbuls (gen MAPT). Això evita que el gen es tradueixi en la proteïna de manera dosificable i reversible. També disminueix la producció d'aquesta proteïna i altera el curs de la malaltia.

Es necessitaran més assajos en grups més grans de pacients per a determinar si això condueix a un benefici clínic, però els resultats de la fase 1 publicats en 'Nature Medicine', amb resultats de 46 pacients, són la primera indicació que aquest mètode té un efecte biològic.

Actualment no hi ha tractaments dirigits a tau. Els medicaments aducanumab i lecanemab, recentment aprovats per al seu ús en algunes situacions per l'Agència Nord-americana del Medicament (FDA, per les seves sigles en anglès), es dirigeixen a un mecanisme de malaltia separat en la malaltia d'Alzheimer, l'acumulació de plaques amiloides.

L'assaig de fase 1 va analitzar la seguretat de BIIB080, la qual cosa fa en el cos i quin tan bé es dirigeix al gen MAPT. Va involucrar al Centre de Recerca de Demència de UCL, va ser secundat pel Centre de Recerca Biomèdica NIHR UCLH i va tenir lloc en el Centre de Neurologia Experimental Leonard Wolfson en NHNN.

Es va estudiar sobre 46 pacients, amb una edat mitjana de 66 anys, que es van inscriure en l'assaig, que es va dur a terme entre 2017 i 2020. L'assaig va analitzar tres dosis del medicament, administrades per injecció intratecal (una injecció en el sistema nerviós a través del canal espinal), en comparació amb el placebo.

Els resultats mostren que el fàrmac va ser ben tolerat, ja que tots els pacients van completar el període de tractament i més del 90 per cent van completar el període posterior al tractament.

Els pacients en els grups de tractament i placebo van experimentar efectes secundaris lleus o moderats, sent el més comú mal de cap després de la injecció del fàrmac. No obstant això, no es van observar esdeveniments adversos greus en els pacients que van rebre el fàrmac.

L'equip de recerca també va analitzar dues formes de la proteïna tau en el sistema nerviós central (SNC), un indicador de confiança de malaltia, durant la durada de l'estudi. Van trobar una reducció superior al 50% en els nivells de tau total i concentració de tau fosforada en el SNC després de 24 setmanes en els dos grups de tractament que van rebre la dosi més alta del fàrmac.

«Necessitarem més recerca per a comprendre fins a quin punt el fàrmac pot retardar la progressió dels símptomes físics de la malaltia i avaluar el fàrmac en grups de persones majors i més grans i en poblacions més diverses.

Però els resultats són un important pas endavant en la demostració que podem atacar amb èxit a tau amb un fàrmac silenciador de gens per a retardar, o possiblement fins i tot revertir, la malaltia d'Alzheimer i altres malalties causades per l'acumulació de tau en el futur», conclou Mummery.