Descobreix per què és tan important tractar l'insomni en nens
Aquesta alteració del somni pot arribar a cronificar-se si no es tracta
insomni, llit, habitació, son
Fonamentalment, l'insomni infantil es tracta d'una alteració del somni que afecta a entre el 20% i el 30% de la població infantil fins a l'edat preescolar. Es caracteritza per la dificultat per a agafar el son de manera autònoma i per despertessis nocturns freqüents durant la nit, amb incapacitat per a tornar a adormir-se sense ajuda externa. Així mateix, també es presenta en forma de resistència per part del nen per a ficar-se al llit a la nit a l'hora estipulada pels seus pares o, en altres ocasions, per una combinació de totes dues circumstàncies.
«L'origen de l'insomni infantil és multifactorial —factors biològics, mèdics, circadiaris, de neurodesenvolupament o conductuals— que actuen com a factors predisposants, precipitants i perpetuants que han de ser analitzats i ben delimitats mitjançant una anàlisi funcional de la situació. En la majoria dels casos les causes de l'insomni infantil són de tipus comportamental i s'estableix llavors el diagnòstic precís de 'insomni infantil de tipus conductual'», afirma l'expert en Medicina del Somni per la Societat Europea de Recerques del Somni (ESRS) i un dels responsables de la Unitat de Gestió del Descans d'Olympia Quirónsalud, el psicòleg Francisco Segarra.
La literatura científica mostra el fort impacte de l'insomni infantil en el nen, afectant el seu nivell anímic, cognitiu i conductual, en la seva salut i en la qualitat de vida. «A més, provoca una disfunció familiar i fins i tot una repercussió sobre la qualitat de vida i estat anímic dels pares», detalla Segarra.
En relació, existeixen estudis que demostren una estreta vinculació entre aquesta afecció i la depressió de les mares. «D'altra banda, estudis longitudinals mostren que l'insomni en la infància pot continuar en l'edat preescolar, escolar i fins i tot pot arribar a cronificarse de no implementar a temps un tractament adequat», indica l'expert. En aquest sentit, existeixen tres grans grups diferenciats per edats amb nens amb insomni: entre els 6 mesos i els 5 anys, amb una alta prevalença fixada en un 30%; entre 6 i 12 anys, amb un 15% i els adolescents, amb entre un 6% i un 8% d'afectats.
Per a tractar correctament els casos d'insomni infantil, el fonamental és un correcte diagnòstic abans de concretar una pauta terapèutica: «L'etiologia de l'insomni pediàtric pot respondre a causes mèdiques com a intoleràncies alimentàries, reflux gastroesofàgic o dolor», assenyala l'especialista. També poden presentar-se «alteracions del somni (SPI infantil, apnees) o psicològiques, com a trastorns d'ansietat o pors, encara que, en el 95% dels casos, la causa de l'insomni infantil és de tipus conductual».
La psicologia conductual avalua de manera empírica la situació de l'afectat mitjançant el mètode científic i basat en els principis de la psicologia del comportament: «Aquestes intervencions terapèutiques es basen en el cas que les conductes i cognicions 'disfuncionals' són susceptibles de ser modificades controlant els reforzadores que les mantenen», detalla Segarra.
Malgrat que la forma de presentació de l'insomni és similar, la manera d'abordar-lo difereix segons el grup d'edat. En els nens més petits, les pautes de conducta s'ensenyen als pares i, bàsicament, es basen en tècniques d'extinció. En nens en edats compreses entre 6 i 12 anys, «és necessària la col·laboració directa del nen i les estratègies terapèutiques giren entorn del reforç positiu, les tècniques de distracció i la intenció paradoxal, complementada amb la reestructuració cognitiva». En el cas dels adolescents, s'incideix en les alteracions de ritme circadiari «que respondran bé a la cronoterapia, encara que caldrà estar atents a la possibilitat de l'insomni secundari a trastorns d'ansietat i/o de l'estat anímic», exposa Francisco Segarra.
No obstant això, precisa l'expert que els canvis fiables i duradors de les intervencions conductuals estan avalats per l'Acadèmia Americana de Medicina del Somni: «El 94% d'estudis demostren que les intervencions conductuals són efectives, que més del 80% de nens tractats mostren millores clíniques significatives que es mantenen més enllà dels 3-6 mesos i en cap dels estudis revisats s'evidencien efectes secundaris indesitjats del tractament, sinó més aviat el contrari».