Desenvolupen un test capaç de detectar el Parkinson abans de l'aparició dels primers símptomes

El Parkinson és la segona malaltia neurodegenerativa més diagnosticada a Espanya en l'actualitat. Es tracta d'una condició que deteriora el sistema nerviós, provocant tot un ventall de complicacions com a tremolors, dificultat per a coordinar els moviments o una reducció en el sentit de l'olfacte.

Fins al dia d'avui, els científics no han estat capaços de donar amb una cura per al Parkinson, però si que existeixen algunes estratègies capaces d'alentir el seu avanç. Per desgràcia, la detecció és molt difícil fins a l'aparició dels primers signes característics, que ja són en gran manera irreversibles.

Ara, una nova recerca publicada en el prestigiós mig científic The Lancet Neurology ha llançat que la identificació de dipòsits anormals de proteïnes associats de manera específica amb el Parkinson usant una nova tècnica podria ajudar a avançar la detecció de la patologia, millorant el pronòstic per a milers de pacients.

Per a entendre com és possible això, és necessari comprendre un dels trets fonamentals de diverses de les malalties neurodegeneratives més comunes: els cúmuls de proteïnes anormals.

En unes certes malalties, que inclouen l'alzheimer i el Parkinson, els cervells dels pacients presenten una sèrie de dipòsits (normalment microscòpics, si bé la seva grandària varia en funció de la patologia concreta) de formes anormals de proteïnes produïdes pel cos. Aquests dipòsits, amb una signatura química diferenciada en funció de la malaltia, ocupen l'espai entre les cèl·lules nervioses i deterioren el funcionament del teixit nerviós.

En l'actualitat, comptem amb una tècnica capaç de detectar una de les proteïnes danyades present en els dipòsits que es produeixen en el Parkinson, l'alfa-sinucleína: es tracta de la SAA (sigles en anglès d'assaig d'amplificació de la llavor d'alfa-sinucleína).

Aquest estudi, per primera vegada, suposa una prova a gran escala d'aquesta tècnica en més de 1.000 pacients de Parkinson, als quals se'ls va realitzar aquesta anàlisi sobre mostres de fluid cerebroespinal. El test va tenir èxit a l'hora de detectar fins i tot concentracions molt petites d'alfa-sinucleína anormal (amb una precisió de més del 90%, però amb lleugeres variacions en pacients amb unes certes variants genètiques lligades al Parkinson).

Aquests resultats tenen dues importants implicacions. D'una banda, demostren que l'anàlisi SAA pot emprar-se com a tècnica senzilla de detecció de la malaltia en pacients vius, i d'altra banda que és possible detectar aquest marcador del Parkinson en concentracions pròpies dels primers estadis de la malaltia, abans que apareguin símptomes.

Els autors subratllen l'esperançador que això resulta: en aquestes fases, una bona part del dany cerebral pot retardar-se o evitar-se, fins i tot amb mesures tan senzilles com uns certs canvis en l'estil de vida.

Es tracta de la primera vegada que els científics identifiquen un biomarcador objectiu que pot detectar-se no sols en individus amb un diagnòstic de la malaltia, sinó també en individus més joves que no presenten símptomes però que estan subjectes a alguns factors de risc.