La cirugia a cor obert amb batec zero compleix 70 anys amb supervivències del 95%

Operar a cor obert i amb batec zero gràcies a una màquina de circulació extracorpòria que permet aturar els pulmons i el cor per treballar al seu interior és una tècnica implantada a hospitals de referència de tot el món i que compleix 70 anys amb «resultats fantàstics i supervivències superiors al 95%».

«La probabilitat que la cirurgia extracorpòria amb aquesta màquina, coneguda com a 'cor-pulmó', vagi bé és altíssima i que vagi malament és baixíssima amb mortalitats en alguns procediments de l'1% o menys i sempre per sota del 5%,» diu en una entrevista a EFE el cirurgià cardiovascular Gregorio Rábago, fill de Gregorio Rábago (1930-1992), qui el 1958 va realitzar amb aquesta màquina la primera cirurgia cardiovascular extracòrpora d'Espanya. Cinc anys abans ho havia fet als Estats Units el seu inventor, el doctor John H.Gibbon.

Rábago, que és subdirector del departament de cardiologia i cirurgia cardíaca de la Clínica Universitària de Navarra i està especialitzat en trasplantament de cor, explica que aquesta màquina crea una nova circulació sanguínia, un cor-pulmó substitut al pacient, que permet realitzar una infinitat d'actuacions dins del cor, una cosa que abans del 1953 era impossible, només es treballava a la superfície.

Aquest expert en cirurgia calcula que per aquesta màquina passen a l'any a Espanya almenys 25.000 persones amb tota mena de cardiopaties i al món els processos es compten per milions.

Operar a un pacient de 80 anys està a l'ordre del dia

El perfil dels pacients que se sotmeten a aquesta tècnica és molt variat, si bé cada vegada són de més edat. «Quan jo vaig començar, operar algú de 80 anys era impensable, avui és a l'ordre del dia», explica aquest cirurgià cardiovascular.

Per la màquina passen pacients amb tota mena de patologies cardíaques i moltes cirurgies que requereixen mantenir el cor aturat i aturar la circulació sanguínia, sense que això suposi cap dany orgànic.

Amb aquesta màquina, que ha anat evolucionant amb el temps, una bomba impulsa la sang i un oxigenador (que substitueix els pulmons) reposa l'oxigen que han anat consumint els teixits i els òrgans. Per intervenir quirúrgicament el cor, en la majoria dels casos no n'hi ha prou de mantenir la seva funció mitjançant circulació extracorpòria, sinó que cal aturar-ne el batec, i fins i tot buidar-ne les cavitats de sang per treballar a l'interior.

Segons Rábago, el temps d'una operació amb aquesta màquina és molt heterogeni i pot ser entre dues o tres hores fins a deu o dotze, «depèn de la complexitat». «Cada vegada veiem procediments més complicats perquè ens sentim més confiats i som capaços de garantir la seguretat del pacient», diu.

«En aquestes operacions el cor no està aturat necessàriament tot el temps, pot estar aturat 5 i 6 hores i després funcionar sense cap problema», explica.

Fa 65 anys, quan el seu pare amb només 28 va liderar una cirurgia cardiovascular amb una de les màquines, la situació era diferent. Fins a 18 professionals sanitaris van intervenir en aquesta primera cirurgia cardiovascular extracorpòria un pacient de 20 anys amb una patologia a l'artèria pulmonar, un estrenyiment de la vàlvula que no permetia que la sang passés al pulmó i s'oxigenés, condicionant molt la seva vida.

Tot i que la màquina era rudimentària, l'operació va anar bé encara que el pacient va morir vuit dies més tard d'una hemorràgia suprarenal.

El fet va provocar un debat a l'aula medicoquirúrgica de la seu del col·legi de metges de Madrid que va concloure que el procés es va fer bé atenent les tècniques de llavors.

L'evolució d ela màquina ha portat les infermeres prefusionistes

Aquesta cirurgia continua requerint avui dia un equip multidisciplinari encara que no tan nombrós com els de fa 65 anys gràcies als avenços de la tecnologia.

El que sí que exigeix és la presència d'un tècnic perfusionista que generalment és una infermera especialitzada a fer la circulació extracorpòria i de qualsevol cirurgia que obligui a parar les funcions del cor i del pulmó.

Rábago assegura que aquestes màquines es troben a tots els hospitals de nivell 3, és a dir, aquells que estan al «top» quant a equip quirúrgic i capacitació per a trasplantaments.

Es tracta d'una tècnica finançada pel Sistema Nacional de Salut que també es troba a clíniques privades i de la qual es pot disposar a totes les comunitats autònomes.

De cara al futur Rábago admet que sempre es pot millorar perquè en ciència «mai no es completa tot al cent per cent» però en medicina, diu, la tecnologia ha d'anar de mà de la seguretat del pacient i per això l'evolució és una mica més lenta.

Considera aquest cirurgià cardiovascular que un dels àmbits en què es pot perfeccionar la màquina és en els materials perquè siguin més biocompatibles i en els nivells de seguretat amb més poder de detecció davant de qualsevol anomalia.

I per donar a conèixer aquesta màquina, la Societat Espanyola de Cirurgia Cardiovascular i Endovascular (SECCE) ha volgut aquest any retre homenatge als pioners en la seva utilització, tant el doctor Gibbon que fa 70 anys va utilitzar la de la seva invenció al Jefferson University Medical Center de Filadèlfia com Gregorio Rábago, a la Fundació Jiménez Díaz de Madrid, ara fa 65 anys.