Troben trets en el cervell d'algunes persones que el fan immune a l'alzheimer

Un dels grans reptes de la medicina actual resideix a descobrir les claus i els mecanismes que hi ha darrere de l'alzheimer. No és per a menys; només a Espanya s'espera que el nombre de persones afectades per aquesta terrible malaltia aconsegueixi els dos milions en les pròximes dues dècades.

Ara, un grup de científics colombians ha donat un nou i important pas en la nostra comprensió de la malaltia identificant una sèrie de trets en el cervell d'algunes persones que són capaces de fer-lo immune a la condició, fins i tot encara que portin mutacions que en principi condemnarien a patir-la.

Així ho ha explicat elneuropatòleg colombià Diego Sepúlveda en el programa de ràdio La Linterna de la cadena COPE. Segons va relatar, des de fa segles a l'Antioquia colombiana existeixen unes 1.200 persones, totes descendents de la mateixa família, que porten una mutació genètica que provoca el desenvolupament de l'alzheimer, popularment conegut allí com 'bobera', abans dels 50 anys.

Per això, quan un dels portadors d'aquesta mutació va resistir l'aparició de la condició neurodegenerativa durant més de dues dècades, el seu cas va cridar l'atenció dels científics. Afortunadament, quan aquesta persona va morir els seus familiars van donar el seu cervell a la ciència, i l'equip de Sepúlveda va ser l'encarregat d'analitzar-lo.

Amb tot, aquest no era el primer cas de resistència a l'alzheimer que es detectava a la regió colombiana. Una altra persona abans l'havia mostrat, i les seves característiques també van ser objecte d'estudi.

Tots dos pacients, va dir Sepúlveda, posseïen mutacions genètiques rares addicionals que semblaven conferir-los la immunitat: en el primer cas, afectava la producció de la proteïnaapoEi en el més recent a lareelina. Ambdues participen en processos cel·lulars similars (catabolisme d'unes certes molècules), però mentre que la primera es produeix en grans quantitats en tot el cervell, la segona només en una regió molt específica (la regió marginal de laneocortezai l'hipocamp).

Això explica que mentre que el primer pacient semblava mostrar una protecció global, amb moltes àrees del cervell lliures dels signes de la malaltia, el cervell del segon la mostrava localitzada en l'àrea en la qual la producció de lareelinaés major.

Sepúlveda destaca que la implicació d'aquests casos és que existeix no una sinó diverses vies diferents per a desenvolupar tractaments que protegeixin el cervell enfront de l'alzheimer.

«Seria qüestió», va dir Sepúlveda, «d'imitar l'efecte que tenen les molècules deapoEireelinaen aquestes mutacions i desenvolupar substàncies que poguessin tenir un efecte similar».

«El que sabem és que hi havia dues persones caminant per aquí que tenien dues claus per a la protecció de l'alzheimer sense nosaltres saber-ho. Qui sap quantes més persones tenen en el seu cervell la clau de la protecció de l'alzheimer, no per a un tractament, sinó per a cinc o sis diferents».