Associen l'exposició prolongada a la contaminació atmosfèrica amb la covid-19 greu

Estar exposat a la contaminació atmosfèrica durant un llarg període de temps s'associa amb un major risc de patir covid-19 greu, ser hospitalitzat, ingressar en una Unitat de Cures Intensives (UCI) i fins hi tot morir. Així es desprèn d'un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona que s'ha publicat a Nature Communications. La recerca s'ha basat en una mostra de 4,6 milions de persones adultes que residien a Catalunya l'any 2020, moment en què aquest territori va registrar una alta càrrega de coronavirus. La investigació també ha apuntat la relació entre certes partícules i la possibilitat de desenvolupar malalties associades al virus com la hipertensió; així com facilitar que la infecció proliferi o que disminueixin les defenses.

L'equip investigador va determinar les mitjanes anuals de partícules fines, diòxid de nitrogen, carboni negre i ozó registrades al lloc en el qual residia cada participant. Alhora, va recopilar dades relatives a la covid-19 greu, com els ingressos hospitalaris i en Unitats de Cures Intensives d'aquestes persones, la durada de la seva estada hospitalària i les morts relacionades amb la malaltia durant l'any 2020.

En avaluar les associacions, els investigadors van trobar que l'augment de l'exposició a partícules fines estava relacionat amb un increment del 19% de les hospitalitzacions. Alhora, la quantitat d'emissions de diòxid de nitrogen també es va associar amb una pujada del 42% dels ingressos a Unitats de Cures Intensives. Pel que fa a les elevades exposicions a carboni negre, es van vincular amb un augment del 6% de les morts.

«Les nostres troballes afegeixen més proves convincents sobre la importància de reduir els nivells de contaminació atmosfèrica per millorar la salut de la població en general i la infecció respiratòria aguda greu en particular», ha indicat Otavio Ranzani, investigador d'ISGlobal i principal autor de l'estudi.

Possibles explicacions a l'associació

Segons els responsables de la recerca, existeixen diversos mecanismes biològics que podrien explicar per què la contaminació atmosfèrica a llarg termini podria augmentar el risc de desenvolupar covid-19 greu. Una hipòtesi és que augmenta el risc de malalties cròniques associades a la covid-19 greu, com ara la hipertensió. Una altra de les teories, és que l'exposició a la contaminació atmosfèrica podria facilitar la infecció, ja que s'han publicat evidències que indiquen que l'exposició a partícules fines augmenta l'expressió dels receptors als quals s'uneix el virus, sobretot en el pulmó. A banda, l'exposició a la contaminació atmosfèrica també s'ha relacionat en un altre estudi amb canvis en les defenses immunitàries que són clau per mitigar el SARS-CoV-2.

Com s'ha fet l'estudi

La mostra a partir de la qual s'ha desenvolupat l'estudi s'ha creat a partir de dades administratives de la sanitat pública catalana que abastaven l'atenció primària, l'atenció d'urgència i l'alta hospitalària de pacients aguts, a més de dades d'un sistema de vigilància de proves de covid-19 que va funcionar a Catalunya, usats per recopilar informació sobre les PCR i proves ràpides d'antigen que havien realitzat els i les participants de l'estudi.

Segons la informació recaptada, 340.608 persones van ser diagnosticades de covid- 19 el 2020 a Catalunya. Un 14% d'elles (47.174) van ser hospitalitzades i un 1,4% (4.699) van ingressar a Unitats de Cures Intensives. Sumant les persones que van morir hospitalitzades amb les quals van morir no hospitalitzades, es van produir un total de 10.001 morts relacionades amb la covid-19 (3%). Per obtenir les dades meteorològiques i de contaminació de l'aire es van usar les xarxes de monitoratge catalana i espanyola. Aquestes dades es van creuar amb les de residència de les 4.660.502 persones de la cohort d'estudi.

«Un dels punts forts de la nostra anàlisi és que la població està molt ben representada (abasta grans zones urbanes i rurals) i compta amb dades detallades a nivell individual per a les exposicions a la contaminació atmosfèrica», explica Cathryn Tonne, investigadora d'ISGlobal i última autora de l'estudi.