Aconsegueixen fer caminar per primer cop a un paraplègic gràcies a la IA
El pacient va ser sotmès a operacions en què se li van col·locar dos implants: un a la medul·la espinal, i un altre conectant el seu cervell amb un ordinador
Una família de Reus amb pocs recursos necessita una cadira de rodes i una grua de mobilització
Un equip de científics suïssos i francesos ha aconseguit un enorme avenç en cirurgia neuronal, recollit aquest dimecres a la prestigiosa revista científica «Nature»: un home paraplègic ha pogut tornar a caminar mitjançant la primera connexió o interfície home-màquina entrenada amb intel·ligència artificial.
Aquest avenç va ser presentat al Centre Hospitalari Universitari de Vaud (CHUV), a la ciutat suïssa de Lausana, on aquest primer pacient en què s'ha provat, un neerlandès de 40 anys anomenat Gert-Jan i que fa 12 anys va perdre la mobilitat de les cames en un accident de bicicleta, va caminar davant dels periodistes.
«Fa quatre anys ni tan sols somiava una cosa així», va assenyalar a EFE el pacient, que va ser convidat el 2016 per institucions científiques de Suïssa per participar al programa, abans experimentat amb simis però que fins aleshores no s'havia provat en humans.
Gert-Jan va ser sotmès a operacions en què se li van col·locar dos implants: un a la medul·la espinal, i un altre més complex, una interfície o connector entre el cervell humà i un ordinador que, mitjançant 64 elèctrodes, recull estímuls cerebrals i els tradueix en dades digitals després d'una fase d'aprenentatge tant de l'humà com de la màquina, gràcies a la intel·ligència artificial en aquest segon cas.
«Aquesta interfície és capaç de registrar l'activitat cerebral a la superfície del còrtex», va explicar a EFE l'investigador Guillaume Charvet, del Comissariat d'Energia Atòmica, institució francesa que ha treballat al projecte juntament amb l'esmentat CHUV, l'Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL) i altres organismes.
Després de rebre aquests implants, al pacient se li va demanar, en una fase que va requerir mesos d'entrenament, que s'imaginés movent les cames: en fer-ho, el cervell emetia estímuls que, mitjançant algoritmes, eren convertits en dades que més tard arribarien a l'implant de la seva medul·la espinal i serien convertits en moviment.
«Va ser la part més complicada, pensar en moviment natural després de 10 anys sense intentar-ho», va reconèixer Gert-Jan.
Al principi va entrenar els seus moviments sobre un avatar, una versió digital i en pantalla de si mateix que va començar a moure amb els seus pensaments, i finalment el sistema es va endur la seva pròpia medul·la espinal.
«En pocs minuts ja podia moure l'avatar, així que vam decidir provar a veure si podia aixecar-se, i quan va fer els primers passos gairebé ploràvem al veure que havia estat tan ràpid», va recordar en declaracions a EFE la neurocirurgiana Jocelyne Bloch, una altra de les principals responsables del projecte.
El pacient camina ara amb ajuda d'un caminador, i el sistema cervell-màquina, que encara no ha pogut ser miniaturitzat, és encara una mica aparatós, ja que el pacient necessita uns auriculars per enviar les seves ordres mitjançant ones, i un portàtil recolzat al caminador per descodificar-les abans que s'emetin a la medul·la espinal, en qüestió de dues o tres dècimes de segon.
En qualsevol cas, l'avenç en neurociència és enorme, segons els mateixos investigadors, per l'important vincle aconseguit entre cervell i màquina, utilitzant a més una tecnologia tan prometedora com la de la intel·ligència artificial.
«El següent pas és, per descomptat, difondre aquesta tecnologia a més pacients, i per això necessitem industrialitzar-la», va assenyalar Bloch, professora tant a CHUV com a EPFL i de la Universitat de Lausana (UNIL), un altre centre vinculat al projecte.
En aquest sentit, la companyia neerlandesa Onward Medical ja ha aconseguit suport de la Comissió Europea per desenvolupar juntament amb les institucions de la investigació una versió comercial d'aquesta interfície digital.
Els investigadors també destaquen entre les metes a aconseguir en un futur proper la de portar aquesta mobilitat a les extremitats superiors (braços i mans) per tal de poder ser útil també a persones tetraplègiques.
Per a Gert-Jan, que diu haver recuperat simples plaers com el de prendre's una cervesa de peu en una barra de bar al costat dels seus amics, el següent objectiu és el de poder caminar sense ajuda del caminador: «Crec que em podria prendre un any de entrenament”, comenta.
Altres responsables del projecte són el professor de neurociència Grégoire Courtine i el responsable del programa cervell-ordinador a EPFL, CHUV i UNIL Henri Lorach.
L'implant cerebral, d'uns cinc centímetres de diàmetre i que inclou antenes per enviar les ordres del pacient sense necessitat de cables, requereix una craneotomia, en què una part del crani és substituïda per aquest aparell.
Aquesta tecnologia també podria aplicar-se segons els seus creadors a persones que han patit paràlisi a causa d'un atac cerebrovascular o ictus.
La professora Bloch va subratllar que una condició perquè es pugui aplicar és que el pacient tingui almenys sis centímetres de la seva medul·la espinal intactes, ja que és on s'insereixen els elèctrodes per controlar el moviment de les extremitats.
«Estimem que passaran uns cinc anys abans que es pugui estendre a tots, però mentrestant, adquirirem molts coneixements en el projecte», ha anticipat.
El projecte podria anar fins i tot més enllà i servir per a la recuperació de funcions neurològiques naturals perdudes: en el primer pacient s'han identificat millores en les percepcions sensorials i les capacitats motores, fins i tot amb la interfície apagada, una mena de «reparació digital» de la medul·la espinal en què s'han desenvolupat connexions nervioses.