Les deficiències en vitamina D durant l'embaràs podrien contribuir al desenvolupament de l'esquizofrènia
Aquestes condicions afecten la manera en què s'allibera dopamina en el cervell
Embaràs, embarassada, gestant, bebè, nadó, mare
L'esquizofrènia és una malaltia (o un grup d'elles) complexa i misteriosa, sobre la qual encara ens queda molt per descobrir. Per exemple, moltes de les claus sobre el seu origen són un misteri, com també ho són els mètodes per a tractar-la o prevenir-la.
Ara, un grup de neurocientífics de la Universitat de Queensland (Nova Zelanda) ha descobert la manera en què les deficiències de vitamina D afecten les neurones en desenvolupament en l'esquizofrènia, potencialment llançant llum sobre algunes d'aquestes preguntes.
Així ho expliquen en un article publicat en el mitjà acadèmic Journal of Neurochemistry, en el qual expliquen que les deficiències maternals de vitamina D en l'embaràs incideixen en el desenvolupament primerenc i en la posterior diferenciació de les neurones dopaminèrgiques, que són les encarregades de sintetitzar el neurotransmissor dopamina.
Per a entendre la rellevància d'aquest fet, cal comprendre que, encara que els mecanismes neurològics que subjeuen a l'esquizofrènia continuen sent en gran manera desconeguts, l'evidència sí que ha mostrat que la malaltia es relaciona amb un canvi pronunciat en la manera en què el cervell usa la dopamina.
La troballa parteix d'un experiment en el qual els autors van desenvolupar cultius de cèl·lules precursores de neurones per a replicar el procés posterior de diferenciació cap a neurones dopaminèrgiques, que té lloc durant el desenvolupament embrionari.
Més concretament, van realitzar aquests cultius tant en presència com en absència de vitamina D (que en realitat és una hormona produïda en la pell dels humans i altres animals en resposta a l'exposició a la llum solar) per a observar com es produïa en tots dos casos.
Així, van documentar que en absència de l'hormona es produïen alteracions químiques i funcionals que, una vegada diferenciades les neurones, afectaven l'alliberament de dopamina, amb el que van concloure que aquesta condició podria influir en els mecanismes de l'esquizofrènia.
Amb tot, destaquen que encara que aquest descobriment resulta revelador, no ofereix tota la veritat sobre la manera en què apareix la malaltia. Precisament, expliquen que pretenen emprendre experiments similars en els quals testin la manera en què uns altres possibles factors ambientals (com la hipòxia maternal o unes certes infeccions) podrien influir de manera similar en el procés de diferenciació neuronal, sobre la base de la teoria que les alteracions en aquest procés podrien jeure en l'origen de l'esquizofrènia en adults.