L'AEMET pronostica un dels estius més calorosos dels darrers 30 anys

L'estiu, que donarà inici el pròxim 21 de juny, es preveu de nou molt calorós i amb tempestes «més abundants que altres estius» a Espanya, després de la primavera més càlida en els últims 62 anys. En roda de premsa per a avançar les característiques climatològiques d'aquesta primavera i la predicció dels pròxims tres mesos, el portaveu de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), Rubén del Campo, ha explicat que les probabilitats apunten a un estiu no només càlid, sinó «molt càlid», i tempestuós.

«No podem saber encara si serà més calorós que l'estiu de l'any passat, però podria situar-se entre els 5 més càlids dels últims 30 anys», ha explicat el portaveu. Respecte a les pluges per a aquesta estació estiuenca, que durarà aproximadament 93 dies i 16 hores, i acabarà el 23 de setembre amb el començament de la tardor, la precipitació excepte per al Cantàbric i les Illes Canàries, on no hi ha una tendència clara, estarà entre un 40 o un 50 per cent per sobre de la mitjana per a aquesta època.

Malgrat això, ha lamentat que la realitat és que a l'estiu encara que plogui, les precipitacions normalment no solen ser abundants com per a pal·liar situacions de sequera meteorològica i «caldrà esperar a tardor» a veure com evoluciona la situació d'escassetat d'aigua.

D'altra banda, i respecte a la primavera, des d'Aemethan ressaltat que es tracta de la més càlida de la sèrie històrica, l'arrencada de la qual se situa en l'any 1961. S'ha comportat «extremadament càlida», amb una temperatura a l'Espanya peninsular de 14,2 graus, i supera en 0,3 graus a la més càlida fins ara, que va ser la de l'any 1997.

Els mesos de març i abril han mostrat un comportament molt càlid: març va ser el tercer més càlid de la sèrie, mentre que abril va tenir una temperatura mitjana superior a 3 graus a la mitjana normal i a més va tenir lloc un «important episodi d'altes temperatures» a finals de mes. En aquest punt, Del Campo ha destacat que entre els dies 25 i 29 d'abril totes les jornades van ser «les més càlides per a aquestes dates des de, almenys, 1950»; Córdoba va aconseguir una temperatura màxima de 38,8 graus, la més alta registrada a l'Espanya peninsular a l'abril.

Maig, en canvi, es va tractar d'un mes normal en conjunt, encara que amb marcades diferències entre els deu primers dies, que van conformar un període càlid, i la resta del mes, amb temperatures en general per sota del normal en el conjunt d'Espanya. Quant a les precipitacions, ha estat la segona primavera més seca de la sèrie històrica amb una precipitació acumulada a l'Espanya peninsular de 95 litres per metre quadrat, xifra que correspon únicament al 53 per cent del valor normal dins del període de referència 1991-2020.

L'Aemetha confirmat que «tan sols la primavera de 1995, amb 85 litres per metre quadrat, va ser més seca que la de 2023, i són els únics casos, des d'almenys 1961, en què no s'arriben a acumular com a mínim 100 litres per metre quadrat a la primavera». No obstant això, Del Campo ha afirmat que donat el caràcter molt sec de la primavera, en concloure aquesta estació «Espanya continuava en la situació de sequera meteorològica que va començar a l'hivern 2021-2022», a més de la sequera de llarga durada (corresponent a l'anàlisi de les precipitacions dels trenta-sis mesos previs) que va començar a finals de l'any passat.

Per mesos, març va ser molt sec, ja que les precipitacions només van aconseguir el 36 per cent del seu valor normal, el sisè més sec de la sèrie, i abril va ser extremadament sec, amb precipitacions que gairebé no van superar la cinquena part del normal, el més sec des que hi ha registres. Maig ha tancat amb un balanç normal, sobretot pels continus ruixats que es van produir, de manera gairebé generalitzada, en el territori peninsular i les Balears, durant la segona quinzena del mes.