Canvi climàtic
L'Àrtic podria perdre tot el gel a partir del 2030-2050
Un estudi indica que aquesta possibilitat es pot produir fins i tot en un escenari de baixes emissions de gasos amb efecte d'hivernacle
L'Àrtic s'està escalfant el doble de ràpid que la resta del món
L'Àrtic podria quedar lliure de gel marí durant els mesos de setembre a partir del 2030-2050 a tots els escenaris d'emissions, segons un estudi basat en models, fet que suposa una dècada abans del que s'hauria previst anteriorment.
La investigació que publica Nature Communications, encapçalada per la Universitat de Ciència i Tecnologia de Pohang (Corea del Sud), indica que aquesta possibilitat es pot produir fins i tot en un escenari de baixes emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.
El sisè informe d'avaluació del Panell Internacional sobre Canvi Climàtic (IPCC), publicat el març passat, preveu que l'Àrtic estigui pràcticament sense gel marí de mitjana al setembre, prop de mitjans de segle en escenaris d'emissions intermèdies i altes, encara que no d'emissions baixes.
Tot i això, el nou estudi publicat projecta que l'Àrtic podria quedar lliure de gel marí al setembre a partir del 2030-2050 a tots els escenaris d'emissions.
Aquests resultats posen en relleu «l'impacte profund de les emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'Àrtic i demostren la importància de planificar i adaptar-se a un Àrtic estacionalment sense gel en un futur pròxim», escriuen els autors.
En les darreres dècades, el gel marí de l'Àrtic ha disminuït ràpidament en totes les estacions de l'any, amb un declivi cada vegada més gran des de l'any 2000.
Un Àrtic sense gel marí -recorda l'equip- afectaria les societats humanes i els ecosistemes naturals, tant dins com fora d'aquesta regió, canviant per exemple l'activitat marina, accelerant encara més l'escalfament de la zona i alterant el cicle del carboni.
L'equip encapçalat per Seung-Ki Min va fer servir dades d'observació entre 1979 i 2019 per restringir les simulacions de models climàtics. Els resultats suggereixen que l'impacte humà en la disminució del gel marí a l'Àrtic pot observar-se durant tot l'any i pot atribuir-se en gran mesura a l'augment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
Tot i això, la contribució dels aerosols i els factors naturals (com l'activitat solar i volcànica) van resultar ser molt menors.
Pel que fa a la contribució dels aerosols i altres substàncies que esgoten la capa d'ozó (SAO) a la desaparició de gel marí durant l'estiu Àrtic, la revista PNAS va publicar el maig passat un estudi sobre com el Protocol de Montreal, que en limita el ús, ajuda a endarrerir aquest escenari.
La investigació, basada en models, va assenyalar que l'aplicació d'aquest protocol que va entrar en vigor el 1999 està endarrerint fins a 15 anys l'aparició del primer estiu Àrtic sense gel.
Si no s'hagués promulgat aquest tractat internacional, la temperatura mitjana mundial en superfície seria aproximadament mig grau més càlida i el casquet polar àrtic gairebé un grau més càlid el 2050, va indicar aquest estudi.
El Protocol de Montreal té per objectiu reduir les concentracions atmosfèriques de SAO, utilitzades habitualment en productes com frigorífics, aparells d'aire condicionat, extintors i aerosols.