Descobreixen una mutació poc freqüent que potencia l'efecte d'un medicament oncològic

Investigadors del Centre Nacional de Recerques Oncològiques (CNIO) i de l'Hospital Sant Pau de Barcelona han descobert unes mutacions poc freqüents en una proteïna que explica per què una pacient amb càncer de ronyó, que fins i tot va desenvolupar metàstasi, ha sobreviscut de manera extraordinària.

Els científics han descobert que aquestes mutacions van potenciar l'efecte d'un medicament oncològic de segona línia, el temsirolimus.

La troballa, que permetrà abordar més casos com el d'aquesta pacient, ha necessitat diversos anys de recerca conjunta amb oncòlegs de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, on es tractava la pacient, i ara ho publica la revista 'International Journal of Cancer'.

La recerca ha permès saber que aquest medicament, que s'usa només quan fallen els de primera línia, és idoni per als qui tinguin aquesta mutació.

La recerca va començar fa 15 anys quan una dona en la trentena va ser diagnosticada de càncer de ronyó metastásico i l'oncòleg de l'Hospital Sant Pau Jose Pablo Maroto va decidir tractar-la amb el fàrmac temsirolimus, que va funcionar molt millor de l'esperat i la pacient va superar el càncer, encara que nou anys després li va ser detectada una metàstasi en os, però també aquesta vegada el temsirolimus va resultar efectiu.

Aquest medicament, que també ha estat efectiu en altres dos pacients, és un inhibidor de la via de mTOR, i s'usa només quan fallen uns altres.

«Actualment els fàrmacs de la família del temsirolimus no solen ser la primera opció en càncer de ronyó, però aquest resultat indica que en alguns pacients, molt específics, sí que han de ser-ho, perquè funcionen molt bé. Ara sabem com identificar a aquests pacients», ha explicat la investigadora de Genètica del Càncer Humà del CNIO Cristina Rodríguez-Antona.

La recerca ha estat finançada en part amb donacions obtingudes en carreres solidàries organitzades pel Club de Atletisme A 4 el KM, de les Franqueses del Vallès (Barcelona), promogudes per la pròpia pacient.

«Aquesta publicació és un orgull. És una col·laboració entre una associació que organitza any rere any una carrera popular per a la recerca en càncer renal, pacients que cedeixen mostres en moments difícils i investigadors bàsics i clínics. Tot, per a respondre per què ha funcionat tan bé aquest tractament? No és el primer cas en què ens plantegem aquesta pregunta, però sí dels primers en què obtenim una resposta clara», ha declarat Maroto.

L'oncòleg ha recordat que trobar aquesta resposta ha portat anys i que va ser necessari trobar més casos similars als de la primera pacient, que l'equip del Sant Pau va anar seleccionant i enviant les seves mostres al CNIO, on van ser analitzades en profunditat.

Els investigadors han descobert que la clau està en unes mutacions molt poc freqüents en la proteïna USP9X, que regula processos cel·lulars crítics per al creixement dels tumors, i han vist que aquestes mutacions anul·len la funció d'USP9X, i quan això ocorre la cèl·lula no recicla bé les seves deixalles i mor.

El temsirolimus actua sobre una via molecular diferent, però té un efecte similar i en els pacients en què no funciona USP9X, l'impacte d'aquest fàrmac es potencia.

Els investigadors van desenvolupar models cel·lulars i van fer assajos proteómicos que van indicar que les cèl·lules tumorals sense USP9X tenien una alteració en l'autofàgia cel·lular, que és el procés pel qual la cèl·lula recicla els seus productes de deixalla, de manera que com el temsirolimus també altera l'autofàgia, causa un efecte sinèrgic i fa que els tumors responguin millor a aquest tractament.

Segons els investigadors, a més de per a identificar a altres pacients amb mutacions en USP9X, que podrien beneficiar-se del tractament amb fàrmacs de la família del temsirolimus, aquesta troballa dona suport al desenvolupament de nous fàrmacs inhibidors d'UPS9X com a estratègia terapèutica innovadora.