Un paràmetre del cor pot predir quan tindràs un infart
Es tracta del punt òptim cardiorespiratori, i és una mesura que pot obtenir-se sense necessitat de portar a una persona al límit de les seves capacitats físiques
infart
Una mesura molt simple, el punt òptim cardiorespiratori (COP) podria predir el temps podria viure una persona o la severitat d'un possible atac cardíac. Es tracta a més, d'un paràmetre més fàcil de quantificar que altres mesures que requereixen que les persones s'exercitin fins al límit de la seva capacitat: en lloc de córrer en una cinta, la persona podria simplement caminar o fer jogging per a obtenir aquest valor.
Fins al moment, el principal paràmetre emprat per a mesurar la resistència cardíaca és el VO2 màxim, que equival a la quantitat d'oxigen que una persona empra quan s'exercita a la seva màxima capacitat. Per contra, el COP és una mesura del nombre mínim de litres d'aire requerits durant la respiració per a moure un litre d'oxigen a través del torrent sanguini. Així, com més baix sigui el valor millor seria la salut cardiovascular del subjecte.
La idea de mesurar aquest paràmetre concret és relativament recent, per la qual cosa en l'actualitat són moltes les recerques que estan investigant les seves associacions amb les diferents patologies cardiovasculars. Per això, com assenyala el portal de notícies sobre salut Medscape, en els últims set mesos s'han publicat treballs que han apuntat al fet que els valors alts podrien predir lesions més severes en els pacients amb malaltia cardíaca congènita, nivells més alts de mortalitat en homes adults aparentment sans i pitjors pronòstics en pacients amb fallada cardíaca.
Si bé encara queden incògnites per desxifrar (per exemple, la discrepància en la relació entre el COP i la mortalitat entre homes i dones), aquestes evidències ja apunten a les possibilitats del COP com a marcador de risc cardíac a tenir en compte en la pràctica clínica habitual.
Encara així, els experts subratllen que aquesta mesura no hauria de substituir alguns dels test actualment estesos en les clíniques, com el de VO2 màxim, que poden aportar informació complementària o diferent.
Per exemple, apunten al fet que encara que aquelles persones que no fan exercici físic de manera habitual en la seva vida diària rarament empren la seva VO2 màxim continua sent important calcular on estan els límits de la capacitat cardíaca en activitats extremes. Així, aquest paràmetre continuaria sent fonamental per a obtenir informació vital sobre la freqüència cardíaca d'un pacient, la seva taxa de recuperació cardíaca o la seva tensió sanguínia.