Identifiquen nous biomarcadors del càncer de pulmó més freqüent

Investigadors de la Universitat de Barcelona i l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) han identificat nous biomarcadors del càncer de pulmó de cèl·lules no petites, el càncer de pulmó més freqüent. Aquests resultats, publicats a la revista 'Modern Pathology', s'han aconseguit gràcies a una nova tècnica que permet analitzar quantitativament les mostres de teixits de pacients.

Es tracta d'una metodologia pionera, més econòmica i fàcil d'aplicar que les tradicionals. L'estudi constata que determinades característiques de les fibres de col·lagen -un dels components més abundants a l'entorn de les cèl·lules cancerígenes- serien potencials indicadors per diagnosticar i pronosticar l'evolució de la malaltia.

El càncer de pulmó és la principal causa de mort relacionada amb el càncer tant en homes com en dones a tot el món, amb una taxa de supervivència a 5 anys del 18%. La majoria d'aquests pacients són diagnosticats de càncer de pulmó de cèl·lules no petites, que es subdivideix en adenocarcinoma, carcinoma de cèl·lules escamoses i altres subtipus menys freqüents. Cada vegada hi ha més evidències del paper essencial de l'ambient ric en fibres de col·lagen que envolta les cèl·lules canceroses en la progressió d'aquest tipus de càncers i altres tumors sòlids.

Els investigadors han desenvolupat i validat un nou enfocament de patologia digital per analitzar quantitativament les fibres de col·lagen en mostres de teixits de pacients amb càncer de pulmó de cèl·lules no petites. La nova metodologia es basa en imatges digitalitzades de biòpsies de pacients tenyides amb un colorant anomenat picrosirius red (PSR) i visualitzades amb llum polaritzada. Després, els investigadors utilitzen el programari de codi obert CT-FIRE per segmentar automàticament les fibres individuals que apareixen a les imatges i, així, poder quantificar-ne característiques rellevants, com ara la longitud, l'amplada o la rectitud.

En canvi, la metodologia estàndard per analitzar les fibres de col·lagen es basa en una tècnica de microscòpia avançada anomenada 'second harmonic generation', que requereix un microscopi confocal de doble fotó, un tipus de microscopi car i que necessita un operari expert.

Els investigadors han aplicat la seva nova metodologia per analitzar 195 mostres de pacients amb adenocarcinoma i carcinoma de cèl·lules escamoses. Els resultats mostren que la rectitud de les fibres seria un potencial biomarcador per diagnosticar la malaltia, mentre que la densitat seria un indicador de mal pronòstic. A més, el valor pronòstic de la densitat del col·lagen seria independent de l'estadi clínic del tumor, i demostraria que analitzar les fibres de col·lagen aporta informació addicional rellevant.

La nova metodologia també ha permès comparar les característiques de les fibres de col·lagen dels pacients amb mostres de teixits no cancerígenes. D'aquesta manera, per primera vegada han pogut descriure quantitativament els canvis que tenen lloc en l'organització del col·lagen en el càncer de pulmó de cèl·lules no petites.

Els resultats mostren que, en les mostres de teixits tumorals, es produeix un augment de la rectitud, la longitud i l'amplada d'aquestes fibres, cosa que indica un enduriment anòmal del teixit, especialment en els pacients amb adenocarcinoma. Segons els investigadors, aquest enduriment estaria relacionat amb diversos mecanismes per evitar la resposta del sistema immunitari i, consegüentment, amb la progressió del tumor en aquest tipus de càncer. Això obre les portes a identificar noves teràpies dirigides contra l'enduriment anòmal.

En aquest treball també hi han participat investigadors de l'Hospital Clínic, el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Respiratòries (CIBERES), el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), l'Hospital 12 d'Octubre i l'Hospital Universitari Parc Taulí.