Així afecta la qualitat del son al risc d'alzheimer

Com l'alimentació o la hidratació, dormir és fonamental per al correcte funcionament de l'organisme. No obstant això, al contrari del que succeeix amb altres funcions bàsiques, els efectes perniciosos d'un somni deficient són molt menys evidents, i els científics porten anys investigant-los.

En aquest sentit, en els últims anys ha rebut molta atenció una àrea concreta: la relació existent entre el somni i el desenvolupament de malalties com la demència o l'alzheimer. Encara que la recerca encara continua i encara queden unes certes preguntes per resoldre, els metges estan cada dia més d'acord que el son compleix amb un paper molt important en la salut del nostre cervell.

Com expliquen els experts en la matèria citats pel portal de notícies sobre medicina Medical News Today, quan estem desperts les neurones produeixen una sèrie de substàncies químiques com a subproducte de la seva activitat. Segons aquesta teoria sobre la importància del somni per al cervell, aquest procés seria un mecanisme per a 'netejar' els teixits cerebrals d'aquests mateixos subproductes nocius.

«Una neteja incompleta», apunta Karen D. Sullivan, neuropsicòloga consultada per l'esmentat metge, «el resultat és inflamació crònica, una causa o factor de risc conegut de moltes malalties i trastorns cerebrals».

En aquest sentit, aquests especialistes coincideixen a assenyalar que el cervell és una entitat química i elèctrica que està en constant treball, en gran manera com el motor d'un cotxe, i que el somni actua com un moment de disminució d'aquest ritme i de reparació del desgast produït. Si aquest temps és insuficient, el mal d'aquest desgast s'acumula a velocitats majors del que succeiria en condicions normals.

Així, algunes recerques molt recents han llançat algunes conseqüències del somni insuficient o de mala qualitat que són consistents amb aquestes teories. Per exemple, trastorns com l'apnea obstructiva del somni s'han associat a reduccions en el volum cerebral amb efectes significatius sobre la memòria; o a anormalitats en la matèria blanca que podrien conduir a riscos incrementats de demències, alzheimer o ictus.

Similarment, estudis duts a terme sobre pacients amb diferents formes d'insomni han trobat nivells més elevats de marcadors de l'alzheimer en el líquid cerebroespinal i majors taxes d'incidència de la demència.

Encara persisteixen alguns interrogants importants. Per exemple, no és clar si les medicacions per a millorar el somni tenen efectes positius o negatius sobre el risc de demència o alzheimer. Sigui com sigui, l'evidència sí que sembla apuntar inequívocament en una adreça: en la necessitat d'identificar primerencament els trastorns del son i posar en marxa estratègies, com les relacionades amb l'anomenada 'higiene del somni', de cara a millorar els temps i la qualitat del descans.