Descobreixen que la pèrdua del cromosoma I en els homes afavoreix el creixement del càncer de bufeta «de forma molt agressiva»
S'estableix per primera vegada una connexió entre la pèrdua del cromosoma i la resposta del sistema immunitari
Operada una dona que tenia un vibrador en funcionament a la bufeta
A mesura que envelleixen, algunes cèl·lules de l'organisme en els homes perden el cromosoma I (l'element que els fa biològicament mascles), i aquesta pèrdua permet que les cèl·lules del càncer puguin eludir el sistema immunitari de l'organisme i créixer amb facilitat. Aquesta és la principal conclusió d'una recerca del Centre OncològicCedars-Sinai(Los Angeles, Califòrnia) publicada aquest dimecres en Nature.
L'estudi ha descobert que aquest efecte comú de l'envelliment en els homes dona lloc a un càncer de bufeta agressiu, però també fa que la malaltia respongui millor a un tractament d'immunoteràpia denominat 'inhibidors de punts de control immunitaris'. Els investigadors estan desenvolupant ja una prova per a detectar la pèrdua del cromosoma I en els tumors amb l'objectiu d'ajudar els metges a adaptar el tractament amb inhibidors dels punts de control immunitaris als pacients homes amb càncer de bufeta.
«Aquest estudi estableix per primera vegada una connexió mai abans establerta entre la pèrdua del cromosoma I i la resposta del sistema immunitari al càncer», destaca DonenTheodorescu, director del Centre OncològicCedars-Sinai. «Descobrim que la pèrdua del cromosoma I permet a les cèl·lules del càncer de bufeta eludir el sistema immunitari i créixer de forma molt agressiva», assenyala l'expert, que ha dirigit la recerca.
En els éssers humans, cada cèl·lula té un parell de cromosomes sexuals: els homes tenen un cromosoma X i un cromosoma I, i les dones dos cromosomes X. En els homes, la pèrdua del cromosoma I s'ha relacionat amb diversos tipus de càncer, especialment el de bufeta, però aquesta pèrdua també s'associa a cardiopaties i la malaltia d'Alzheimer.
El cromosoma I conté els plans d'uns certs gens. Basant-se en la forma en què aquests gens s'expressen en les cèl·lules normals del revestiment de la bufeta, els investigadors van desenvolupar un sistema de puntuació per a mesurar la pèrdua del cromosoma I en els càncers.
A continuació, van revisar les dades de dos grups d'homes, un amb càncer de bufeta als quals es va extirpar la bufeta i no se'ls va tractar amb inhibidors de punts de control immunitari, i un altre que va participar en un assaig clínic i va rebre un tractament amb aquest tractament d'immunoteràpia.
Van observar que els pacients amb pèrdua del cromosoma I tenien pitjor pronòstic en el primer grup i taxes de supervivència global molt millors en el segon. Per a esbrinar per què passava això, van comparar les taxes de creixement de cèl·lules de càncer de bufeta amb cèl·lules de ratolins de laboratori.
L'equip va conrear cèl·lules tumorals que no estaven exposades a cèl·lules immunitàries i també va conrear cèl·lules malaltes en ratolins als quals els faltava les cèl·lules immunitàries denominades cèl·lules T. En tots dos casos, els tumors amb i sense el cromosoma I van créixer al mateix ritme. No obstant això, en ratolins amb sistemes immunitaris intactes, els tumors que mancaven del cromosoma I van créixer a un ritme molt més ràpid que els tumors amb el cromosoma I intacte.
«Aquests resultats impliquen que quan les cèl·lules perden el cromosoma I, esgoten les cèl·lules T. I sense cèl·lules T per a combatre el càncer, el tumor creix agressivament», conclouTheodorescu.
L'equip també va concloure que els tumors als quals els faltava el cromosoma I, encara que més agressius, també eren més vulnerables i responien millor als inhibidors de punts de control immunitari. Aquesta teràpia, un dels dos principals tractaments disponibles contra el càncer de bufeta, reverteix l'esgotament de les cèl·lules T i permet al sistema immunitari de l'organisme combatre el càncer.
Els investigadors creuen que la pèrdua del cromosoma I és una estratègia adaptativa de les cèl·lules tumorals per a eludir el sistema immunitari i sobreviure en múltiples òrgans, si bé, reconeixen que és necessari continuar treballant per a entendre la connexió genètica entre la pèrdua del cromosoma I i l'esgotament de les cèl·lules T.