Un estudi demostra que l'estimulació cerebral profunda ajuda a reduir els símptomes de la depressió major resistent
La investigació de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha demostrat millores en la meitat dels malalts tractats
Desvetllen la relació entre l'edat biològica i l'envelliment cerebral
L'estimulació cerebral profunda pot oferir beneficis significatius i que perduren per tractar la depressió major resistent. Així ho ha revelat un estudi de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau que ha analitzat dades de setze pacients que van sotmetre's a aquest procediment durant un període de fins a 11 anys, des del gener del 2008 fins al juny del 2019. Els resultats han indicat que el 75% dels malalts van respondre al tractament i que els símptomes van reduir-se en el 50% dels casos. Tot plegat obre la porta a usar aquesta intervenció quirúrgica com a alternativa eficaç per a les persones que pateixen les formes més greus de la malaltia i que han deixat de respondre als tractaments convencionals.
La depressió és una patologia que està entre les principals causes mèdiques de discapacitat. S'estima que pot afectar a quasi 300 milions de persones en tot el món. Els tractaments convencionals donen bons resultats en general, però es calcula que entre un 15% i un 20% dels malalts no responen de manera adequada i mostren una evolució més tòrpida que tendeix a la cronicitat.
Aquestes formes de depressió resistent presenten un risc molt més elevat de discapacitat funcional i tenen taxes més elevades de complicacions i fins i tot de mortalitat.
Segons el doctor Javier de Diego, investigadors del grup de Recerca de Salut Mental a l'IIB Sant Pauhi ha un petit subgrup de pacients més greus que no toleren o deixen de respondre a les estratègies convencionals, presentant recurrències i freqüents hospitalitzacions, o bé un curs crònic persistent. En aquests casos, ha apuntat l'especialista, «l'estimulació cerebral profunda pot ser una alternativa molt esperançadora».
Aquesta tècnica consisteix en implantar uns elèctrodes ultrafins en el cervell que van connectats a uns petits cables que van per sota la pell i arriben fins a un neuroestimulador -semblant a un marcapassos- i que normalment s'allotja a la regió pectoral o abdominal. Aquest aparell genera uns impulsos elèctrics, els paràmetres del qual poden ser modificats mitjançant un comandament extern fins a observar la resposta desitjada.
L'estudi de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau s'ha publicat la revista 'The Journal of Clinical Psychiatry' i és el seguiment més llarg de pacients dut a terme mai a Europa per estudiar l'eficàcia d'aquest procediment. Al llarg del procés es van recopilar dades demogràfiques, clíniques i del funcionament general abans de la cirurgia i durant el seguiment.
Un dels aspectes més destacats, segons indica el doctor Javier de Diego, és que els pacients van mostrar millores clíniques sostingudes després de la intervenció. Els resultats mostren una disminució significativa dels símptomes depressius al llarg del temps. Fins a un 75% d'ellsvan respondre al tractament i un 50% van poder assolir finalment la remissió, és a dir, una reducció dels símptomes per sota del llindar considerat patològic, tot i que no tothom podia aconseguir una recuperació funcional completa.
«La disminució de la freqüència de les recurrències depressives o l'atenuació de la intensitat dels símptomes ja són fites molt rellevants per aquestes persones», ha apuntat la doctora Dolors Puigdemont, una altra de els investigadores del grup de Recerca de Salut Mental a l'IIB Sant Pau. De fet, ha detallat que el 40% dels pacients intervinguts van assolir nivells de recuperació funcional satisfactoris i en alguns casos van poden tornar a gaudir del seu temps d'oci o de la seva vida social i familiar.
Ha dit també, que els efectes no són immediats, però acostumen a ser percebuts al llarg dels primers mesos. En concret el 55% dels pacients van assolir la remissió en una mitjana de 139 dies després de la intervenció quirúrgica, expliquen els experts de Sant Pau. «Un dels reptes actuals consisteix a identificar predictors clínics i neurobiològics de resposta per poder anticipar quins són els casos de depressió que més es podrien beneficiar i determinar de forma més precoç i precisa els paràmetres d'estimulació cerebral profunda més adients», han assegurat.