El Trànsit, els habitatges i el sector agropecuari, principals causes de mort associada a la contaminació
Un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona ha analitzat l'impacte d'aquestes activitats a 857 ciutats europees
Trànsit de 870.000 vehicles a l'àrea de Barcelona en el primer cap de setmana de relaxament del confinament comarcal
Un estudi sobre 857 ciutats europees ha revelat que les emissions procedents del trànsit, els habitatges i el sector agropecuari són les que més contribueixen a la mortalitat associada a la contaminació atmosfèrica. La recerca ha estat liderada per l'Institut de Salut Global i ha analitzat per separat l'impacte del diòxid de nitrogen (NO2), un gas que es genera en els processos de combustió. Ha conclòs que en aquest cas, el sector del transport és el major responsable, representant el 48,5% del total. Pel que fa a la pèrdua de vida vinculada a les partícules fines (PM2,5), les emissions dels habitatges són les més nocives. De mitjana representen el 22,7% del total, seguides de les que provenen de l'activitat agrària, que ascendeixen al 18%.
«Encara que al nostre estudi no hem desglossat les fonts específiques de les emissions de cada sector, sí que sabem gràcies a la literatura científica que la major part de les partícules generades en l'àmbit domèstic es deuena la crema de biomassa i carbó per a calefacció i, en menor mesura, a sistemes basats en combustibles fòssils per a generar calor i aigua calenta i a les cuines de gas», explica Sasha Khomenko, investigadora de l'Institut de Salut Global de Barcelona i primera autora de la recerca.
Alhora, ha apuntat que l'increment en els preus dels combustibles fòssils i les polítiques de mitigació del canvi climàtic han portat a un augment de l'ús de biocombustible. «El fet que es tracti de productes d'origen natural no significa que no siguin nocius per a la salut», ha afegit.
Pel que fa a l'agricultura, ha recordat que la ramaderia intensiva és una important font de partícules que es generen sobretot a partir de l'amoníac present en els purins dels animals i també a través de l'ús de determinats fertilitzants. «Es tracta d'una font de contaminació que es dispersa des del seu lloc d'origen i es desplaça cap a les ciutats que es troben en la proximitat», ha aclarit la investigadora.
Per tot plegat, ha remarcat que les partícules PM2,5 són el contaminant de l'aire amb un major impacte negatiu sobre la mortalitat a les ciutats europees.
Contribuents a la mortalitat per NO2
Per altra banda, ha comentat que l'estudi també ha analitzat la mortalitat associada al diòxid de nitrogen (NO2). Ha assegurat que existeix un contribuent molt destacat, que és el sector del transport. En aquest sentit, ha dit que s'ha observat una contribució mitjana entre totes les ciutats del 48,5%. Altres sectors amb una aportació considerable són la indústria, amb una mitjana del 15%, el sector energètic, amb un 14,7%, els habitatges (10,3%) i el transport marítim (9,7%).
«Es requereixen mesures més valentes per a reduir dràsticament la contaminació i les morts associades al trànsit, que continua sent la principal font d'emissió», ha considerat Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal. L'expert ha encoratjat les institucions a implementar polítiques per a mitigar les altres fonts d'emissió tant de NO2 com de PM2,5. Ha apostat per regular les emissions de les indústries i del transport marítim i limitar la crema de biomassa en l'àmbit domèstic i les emissions en l'àmbit agroramader.
«Per a reduir la contaminació atmosfèrica necessitem mesures i solucions multisectorials i holístiques, per exemple amb grups de treball que abastin tots els àmbits (urbanisme, transport, habitatge, medi ambient, sanitat, educació, sector agropecuari, empreses, etc.) a escala municipal, nacional i europea», ha afegit Nieuwenhuijsen.
Amb tot, els experts han assegurat que la recerca ha evidenciat que existeix una gran variabilitat entre les diferents ciutats estudiades. Així, han indicat que atès que cadascuna té les seves particularitats i les seves pròpies fonts de contaminació de l'aire, les estratègies per a millorar la qualitat del mateix haurien de ser específiques per a cada context local.
Metodologia
L'estudi es va centrar en 857 ciutats europees que apareixen en el conjunt de dades Urban Audit 2018. Les dades basals d'emissions de partícules contaminants d'NO2 i PM2,5, relatives a l'any 2015, es van obtenir de l'inventori regional Copernicus Atmosphere Monitoring Service i es van classificar en dotze sectors utilitzant un sistema de nomenclatura estàndard. Així mateix, es van obtenir de bases de dades públiques les xifres de població i mortalitat de les 857 ciutats, també relatives a l'any 2015.
Per a estimar les contribucions de cadascuna de les fonts d'emissió a les concentracions de contaminants en l'atmosfera es va usar l'eina Screening for High Emission Reduction Potentials for Air quality, un programari desenvolupat pel Joint Research Centre de la Comissió Europea, que aplica, de manera simplificada, els principis dels anomenats models de transport químic.
Aquests models tenen en compte factors com la meteorologia o les transformacions químiques per a simular la concentració de contaminants en l'atmosfera. L'equip de recerca va dividir la superfície de les ciutats europees estudiades en quadrícules de 36 quilòmetres quadrats. Tot seguit, es van estimar els canvis que es produirien en les concentracions atmosfèriques de PM2,5 i NO2 si es reduïssin les emissions en cadascuna de les quadrícules del mapa i van calcular la contribució relativa de cadascuna de les fonts de contaminació.
Finalment, es va realitzar una avaluació comparativa de riscos per a estimar la mortalitat que es podria prevenir en funció de diferents escenaris de reducció de les concentracions de contaminants associades a cadascuna de les fonts d'emissió.