Descobreixen un nou símptoma que prediu el deteriorament cognitiu precoç al párkinson
Les al·lucinacions sovint passen desapercebudes, però són freqüents en els pacients amb párkinson i poden indicar més risc
parkinson, invvestigació, persona gran, ancià
Alguna vegada has sentit que tenies algú darrere i quan t'has girat no hi havia ningú? Això és el que es coneix com a 'al·lucinació de presència', i, encara que apareix de manera natural en persones sanes, sembla que quan es torna massa freqüent podria estar indicant-nos que passa alguna cosa al sistema nerviós.
Un risc més gran de declivi més ràpid
Segons un estudi publicat al mitjà especialitzat Nature Mental Health, les al·lucinacions de presència podrien ser un fenomen freqüent però poc reportat en els pacients amb párkinson i podria aparèixer de manera molt primerenca en el curs de la malaltia.
No només això, sinó que com apunten aquests autors, adscrits a l'Escola Politècnica Federal de Lausana (Suïssa), els pacients diagnosticats amb la malaltia que presenten aquest símptoma tenen més risc de patir un deteriorament cognitiu ràpid.
L'estudi, dut a terme en col·laboració amb l'Hospital Sant Pau de Barcelona, es basa en les dades de 75 pacients d'entre 60 i 70 anys que havien estat diagnosticats de pàrkinson. Els científics van fer una sèrie d'entrevistes neuropsiquiàtriques per avaluar el seu estatus cognitiu juntament amb electroencefalografies per mesurar l'activitat del cervell en repòs.
Detectar la malaltia aviat per poder actuar
En analitzar aquestes dades, van trobar que en els pacients amb Pàrkinson el declivi cognitiu de la funció executiva frontal és més ràpid en els cinc anys següents en els pacients que presenten al·lucinacions de manera primerenca.
Conèixer aquest tipus d'associacions és especialment important quan tenim en compte que moltes de les malalties neurodegeneratives, de les quals el párkinson és la segona més comuna, es detecten sovint quan ja és massa tard per actuar i almenys alentir la progressió. Trobar aquests indicadors primerencs pot permetre realitzar intervencions de gran repercussió en l'evolució posterior del pacient i en la seva qualitat de vida en els anys següents.