Un estudi demostra que la regió de l'amígdala cerebral és clau a l'alzheimer
L'estudi podria obrir un nou camí a teràpies que serveixin per a combatre la malaltia
alzheimer
Un estudi realitzat per primera vegada en l'amígdala cerebral humana per investigadors del grup deNeuroplasticidadiNeurodegeneraciónde la Universitat de Castella-la Manxa (UCLM), revela que aquesta regió és clau en el progrés de l'alzheimer.
Les conclusions d'aquest estudi, segons ha explicat laUCLMen nota de premsa, podria obrir un nou camí a teràpies que serveixin per a combatre una malaltia que sofreixen entorn del 60-70% dels 50 milions de persones que pateixen demència en el món, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut.
Per al desenvolupament de la recerca, que forma part de la tesi doctoral deMelaniaGonzález Rodríguez, el grup de recerca va analitzar teixit cerebral humà de 36 donants procedent de la Xarxa Nacional deBiobancosi corresponents a pacients que pateixen la malaltia d'Alzheimer i altres que no la presentaven.
L'estudi es va centrar en l'amígdala cerebral humana, regió que rep aquest nom per la seva forma d'ametlla i que és molt important en el funcionament cerebral, ja que està altament connectada amb les funcions conscients que processa fonamentalment l'escorça i les respostes autònomes, i és primordial en el control de les emocions.
La recerca, que ha estat publicada enBrainPathology, -revista oficial de la Societat Internacional deNeuropatologíafinançada per laUCLMi els governs regional i espanyol-, ha revelat una important pèrdua de volum de l'amígdala cerebral humana en el grup de pacients amb alzheimer.
No obstant això, aquesta reducció no estava relacionada amb la pèrdua de neurones malgrat la gran quantitat de dipòsits de marcadors patològics.
Per contra, sí ha detectat un augment important de les cèl·lules de glia (del sistema nerviós) associades a la inflamació de la regió de l'amígdala.
Aquest treball és un de les primeres anàlisisproteómicosde l'amígdala humana en la malaltia d'Alzheimer i ha permès identificar més de 2000 proteïnes, algunes de les quals, després de diferents anàlisis bioinformàtiques, constitueixen potencialsbiomarcadoresde la malaltia que ajudaran al seu diagnòstic i tractament.
Els resultats són de gran rellevància pel nombre de pacients afectats i perquè amplia les possibilitats d'atenció per a la detecció d'una malaltia que es caracteritza per l'acumulació de proteïnes patològiques en diferents regions cerebrals i que té entre els seus símptomes més característics la pèrdua de memòria.
No obstant això, el dipòsit de proteïnes té lloc dècades abans que aquesta simptomatologia sigui detectable, d'aquí la necessitat d'un diagnòstic primerenc de la malaltia i de la importància d'estudis com aquest desenvolupat per laUCLM.