Confirmada la condemna de 5 anys a un imam de Getafe per incitar a atemptar

L'Audiència Nacional ha confirmat la condemna de cinc anys i mig de presó imposada a l'imam d'una mesquita de Getafe (Madrid) i també professor de la madrassa per incitar a fer actes d'extrema violència i caràcter terrorista, així com per autocapacitar-se per portar-los a terme.

La Sala d'Apel·lació ha rebutjat el recurs que va presentar l'acusat, Bilal Jfita, contra la condemna que la secció tercera li va imposar a l'abril perquè el va considerar responsable de delictes d'autoadoctrinament i enaltiment del terrorisme.

El tribunal considera que l'acusat va aprofundir en l'estudi d'aquelles matèries que li podien servir per fer com a imam de la mesquita Allstikama, a Getafe, una tasca de proselitisme, alentant a la incorporació a la gihad.

Els magistrats destaquen la «perillositat» d'aquest comportament en tractar-se d'un «dirigent espiritual», les opinions del qual «es difonen amb facilitat entre els membres de la seva comunitat» i són preses com a «rellevants».

I això, afegeix, «implica una facilitat per reconduir altres persones cap a l'ideari gihadista, promovent l'ús de la violència contra els que no comparteixin la visió de l'islam».

La Sala recorda que l'acusat va publicar fotografies i vídeos d'accions terroristes i dels seus autors en xarxes socials, justificant la seva actuació i considerant legítim l'ús de la força contra els que insultin el profeta Mahoma, amb la finalitat de fer aparèixer com a heroics aquests comportaments.

La sentència deixa clar que no s'està castigant un ideari, ja que l'acusat no ha estat perseguit per les idees o la visió de l'islam, sinó per conductes que impliquen un perill per a la pau pública i que han de ser considerades com a delicte perquè s'estava preparant per actuar al servei del terrorisme gihadista, captant els membres de la seva comunitat.

La prova principal que hi havia contra ell va ser el registre del seu domicili i l'anàlisi dels seus dispositius electrònics, on es van trobar nombrosos arxius de contingut violent, com ara fotos d'un professor francès decapitat per un gihadista per parlar als alumnes de llibertat d'expressió.

«Amb la difusió pública d'aquests continguts que entren de ple en el discurs de l'odi, -assenyala la sentència- el recurrent incitava a cometre aquest tipus d'accions, en justificar-les i fer aparèixer com a heroi els autors, amb la qual cosa es va incrementar el risc de patir aquest tipus d'atacs terroristes»

Al judici l'acusat va negar que tingués relació amb Daesh o amb retornats de Síria, o que s'alegrés dels seus atemptats a les xarxes, i va justificar les visites a pàgines de contingut islàmic en l'elaboració del sermó dels divendres.

Tot i això, el tribunal que ho ha jutjat ha argumentat que la veracitat d'aquestes al·legacions autoexculpatòries «és contradita per l'abundant prova testifical i pericial practicada en el judici».