Alimentació
L'edulcorant aspartam podria provocar càncer de fetge en dosis altes
S'usa per fer refrescos baixos en calories, llaminadures i fins hi tot vitamines o medicaments
Quines són les begudes amb més i menys calories?
L'edulcorant aspartam, que s'usa per exemple per fer refrescos baixos en calories, llaminadures i fins hi tot vitamines o medicaments, podria tenir efectes cancerígens en els humans. Així ho revelen estudis independents de grups de treball de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) publicats a la revista The Lancet Oncology. El càncer de fetge és l'únic que s'ha relacionat amb el producte, si bé recerques amb ratolins l'han vinculat amb d'altres mecanismes que provoquen la patologia. Amb tot, l'OMS ha admès que l'evidència científica és «limitada» i ha indicat que el risc apareix quan s'ingereix en dosis altes. Així, ha mantingut la limitació de consum que hi havia fins ara i que se situa en els 40 mil·ligrams diaris per quilo de pes.
Les conclusions es deriven de diversos exàmens que han dut a terme especialistes del Centre Internacional d'Investigacions sobre el Càncer (CIIC) i el Comitè Mixt d'Experts en Additius Alimentaris (JECFA) de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Organització per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO).
Les recerques han catalogat aquest producte en el nivell 2B, que és el penúltim esglaó dins la piràmide d'identificació de perills. En aquest sentit, Francesco Branca, director de nutrició de l'OMS, ha explicat que els consumidors ocasionals de productes amb aspartam no han de patir perquè «probablement no està associat a cap risc de salut per a la majoria».
De fet, l'OMS ha mantingut el llindar màxim de consum d'aspartam recomanable diari. Aquest es va fixar l'any 1981 en els 40 mil·ligrams diaris d'aspartam per quilo de pes. Per una persona de 70 quilos suposaria, per exemple, beure més de 14 llaunes de refrescos baixos en calories diaris.
Per la seva banda, la doctora Mary Schubauer-Berigan, del programa Monografies del CIIC, ha explicat que les conclusions d'evidència limitada de carcinogenicitat en els éssers humans i els animals, i d'evidència causal limitada sobre com es pot produir la carcinogenicitat, «subratllen la necessitat de seguir investigant per poder comprendre millor si el consum d'aspartam constitueix un perill carcinogen».
En aquest mateix sentit s'ha expressat el doctor Moez Sanaa, cap de la Unitat de Normes i Assessorament Científic sobre Alimentació i Nutrició de l'OMS, que ha alertat que es necessiten millors estudis amb un seguiment més perllongat i repetició de qüestionaris sobre alimentació en cohorts existents.
«Calen assajos controlats aleatoritzats, en particular estudis de vies causals pertinents per a la regulació de la insulina, la síndrome metabòlica i la diabetis, particularment en relació amb la carcinogenicitat», ha apuntat.