Els malalts d'esclerosi múltiple que inicien abans la medicació redueixen la discapacitat a llarg termini

Començar el tractament per a l'esclerosi múltiple menys de sis mesos després de l'inici dels primers símptomes redueix el risc de discapacitat a mesura que la malaltia avança. Així ho demostra un estudi liderat pel Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat) publicat a la revista 'Neurology'.

Els investigadors van fer seguiment de la discapacitat dels pacients i d'imatges de ressonància magnètica durant una mitjana d'11 anys. Es va veure que les persones que havien rebut el tractament en els primers sis mesos després de l'aparició dels primers símptomes tenien la meitat de risc de tenir discapacitat avançada respecte a les que l'havien començat més de 16 mesos després.

En l'esclerosi múltiple, el sistema immunitari dels pacients ataca la mielina, una substància que aïlla i protegeix els nervis. Tot i que els símptomes més comuns es relacionen amb problemes de mobilitat o d'equilibri, la malaltia inclou altres símptomes com ara fatiga, formigueig a les extremitats, dificultats en la visió, alteracions neurològiques, entre d'altres. La progressió de la malaltia pot ser molt diversa en funció de cada pacient, però fins ara es coneix molt poc sobre aquestes diferències, per la qual cosa la recerca és essencial per a avançar-se als símptomes greus i millorar la qualitat de vida dels pacients.

El treball presentat ara va consistir en el seguiment de 580 persones d'entre 16 i 50 anys que havien tingut un primer episodi de símptomes relacionats amb l'esclerosi múltiple i havien estat ateses al Cemcat entre el 1994 i el 2021. Totes elles prenien algun fàrmac per controlar el procés inflamatori característic de la malaltia, però l'havien començat a rebre en moments diferents: 194 havien iniciat el tractament menys de sis mesos després del primer episodi, 192 pacients l'havien començat entre sis i 16 mesos després de l'aparició dels símptomes, i 194 més de 16 mesos després. Els pacients tractats de forma precoç tenien millor qualitat de vida. Per exemple, tenien més mobilitat i força a les extremitats, menys alteracions de la son, menys fatiga i ansietat, i millor funció cognitiva.

Per altra banda, es va observar que, en les persones amb teràpia precoç, la malaltia es mantenia estable durant més temps respecte a les que l'havien rebut 16 mesos després. A més, els pacients amb tractament primerenc tenien un 60% menys de risc d'evolucionar cap a esclerosi múltiple secundària progressiva, en què els símptomes empitjoren de forma constant, i no només quan hi ha brots. En concret, un 7% dels pacients que van rebre la teràpia abans de sis mesos van fer aquesta progressió, mentre que aquesta xifra augmentava fins al 23% en els pacients que la van iniciar més de 16 mesos després.

«Els nostres resultats són els primers a mostrar que, quan es comencen a mostrar símptomes, com més aviat comencem el tractament, millor, fins i tot abans del diagnòstic definitiu d'esclerosi múltiple», explica Álvaro Cobo-Calvo, neuròleg del Cemcat, investigador principal del grup de Neuroimmunologia Clínica del VHIR i primer autor de l'estudi. «D'aquesta manera, la progressió serà més lenta i disminuirà la discapacitat que els pacients pateixen anys després. Per això és essencial també promoure la detecció precoç de l'esclerosi múltiple», afegeix.

La ressonància magnètica ajuda al seguiment dels pacients amb esclerosi múltiple

La recerca també referma la importància de la ressonància magnètica en el seguiment dels pacients amb esclerosi múltiple. Els resultats mostren que la informació aportada per les imatges de ressonància és essencial per ajudar els professionals sanitaris a prendre decisions per iniciar el tractament més aviat i avaluar posteriorment la resposta a les teràpies.

«Les imatges radiològiques ens indiquen que, fins i tot quan un pacient té des de l'inici lesions importants al sistema nerviós, sovint acompanyades de símptomes greus, un tractament precoç és capaç de frenar la progressió de la malaltia», conclou Xavier Montalban, cap del Servei de Neurologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, cap del grup de recerca en Neuroimmunologia Clínica del VHIR i director del Cemcat.