Aquests són els principals perills de la fauna marina
Meduses, peixos aranya, fideus de mar... Els metges alerten de riscos
Una perillosa medusa pot arribar aquest estiu a la costa tarragonina
La majoria de les lesions produïdes per un animal marí solen ser locals i lleus i mostren símptomes com picor, dolor i inflamació, i encara que les reaccions greus són anecdòtiques, si apareguessin cal detectar-les immediatament i traslladar l'afectat a un hospital.
El Grup Ajuda Animal (Semes) de la Societat Espanyola de Medicina d'Urgències i Emergències, ha elaborat una sèrie de consells per evitar que aquests incidents, la majoria provocats per contacte accidental i no per un atac directe de l'animal, pugui arribar a arruïnar les vacances.
La primera recomanació és prevenir i respectar al màxim l'hàbitat marí, que les persones envaeixen cada estiu: «Hem de ser respectuosos amb el medi marí i interferir el mínim a la vida dels seus animals», ha avisat la doctora Beatriz Rodríguez, coordinadora del grup.
Si ens piqués, de forma general cal netejar la zona amb aigua de mar o amb vinagre diluït al 50% i retirar els cossos estranys (tentacles, espines…) amb pinces o qualsevol altre objecte i aplicar fred local indirecte sense fregar (gel embolicat amb drap), però mai manipular directament o fer un rascat.
Així, estan contraindicats el rentat amb aigua dolça, embenats compressius o succió directa; en un segon moment i sempre sota supervisió mèdica, es poden prendre analgèsics, antihistamínics, cremes per alleugeriment simptomàtic, antibiòtics o fins i tot vacunar-se del tètanus.
El més temut d'aquests animals és la medusa, que representen més del 60% de les incidències i la presència i la varietat de les quals ha anat augmentant pel canvi climàtic i la intensificació de la pesca; la zona més problemàtica d'aquest animal són els tentacles que acumulen la toxina, per la qual cosa si cal manipular-la s'ha de fer pel seu cos.
«El més assenyat» és evitar el bany quan hi hagi alarma de la seva presència massiva o estar pendents per evitar el contacte; si es veuen mortes a la riba, cal evitar tocar-les perquè poden continuar mantenint activa la toxina.
Mentrestant, el peix aranya o escorpí i la ratlla solen estar enterrats a la sorra, per la qual cosa no és difícil trepitjar-los, per això el consell és caminar calçat per la riba.
En cas que un ens piqui, s'ha de retirar el cos estrany i per neutralitzar la seva toxina termolàbil (neur i cardiotòxica), cal introduir el membre afecte en aigua calenta a 45ºC entre 60-90 minuts.
Altres animals són el peix torpede o la ratlla elèctrica o calambrosa, habitual a les costes andaluses i que poden generar descàrregues que no solen ser mortals, els eriçons de mar, que solen estar adherits a les roques o als fons marins.
A més, n'hi ha d'altres en nivells marins més profunds però que atesa la popularització de certs esports aquàtics (submarinisme, pesca, snorkel…) cada cop són més freqüents, com són les anemones (fideus de mar), corals, esponges o estrelles o cogombres de mar que principalment provoquen dermatitis irritativa per contacte i, en alguna ocasió, conjuntivitis.
També hi ha l'erupció del banyista, que es produeix per contacte amb larves d'Edwarsiella lineata, que queden retingudes en contacte amb la pell normalment a la zona del banyador. En aquest cas, cal retirar i rentar intensament amb aigua de mar.
De qualsevol manera, solen ser lesions locals, lleus i mostren símptomes com picor, dolor i inflamació, però si aparegués una reacció greu, caracteritzada per convulsions, falta d'aire, dolor abdominal, febre o xoc anafilàctic, «s'han d'activar els Serveis d'Emergències i traslladar la víctima a un mitjà hospitalari on serà atés» conclou.
