Quatre anys de presó per a un fisioterapeuta del Barça per fer tocaments sexuals a una empleada

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a 4 anys de presó imposada a un exfisioterapeuta del FC Barcelona per fer tocaments sexual a una empleada del club sense el seu consentiment durant una sessió de fisioteràpia que li havien prescrit per tractar-la d'una malaltia a les cervicals.

El condemnat treballava com a fisioterapeuta i osteòpata al club des de feia 30 anys, primer, com a coordinador i a l'equip de primera divisió, i el 2016, quan van passar els fets, com a fisioterapeuta dels empleats del club. La treballadora patia un bloqueig al cap i al coll derivat de la patologia que patia i el metge del club li va recomanar un tractament de fisioteràpia. No obstant, l'home li va tocar els genitals i els pits sense guants.

Segons els fets provats, a la tercera sessió, el condemnat va intentar fer massatges per la zona de l'abdomen baixant fins a la zona del pubis de la pacient, que li va advertir que tenia la regla, instant en què aquest va parar el massatge. A la quarta sessió va realitzar tocaments als pits i al clítoris a la pacient sense comptar amb el seu consentiment. El condemnat li va preguntar si es trobava bé i ella va contestar que sí per acabar amb la situació i sortir-ne. Després del que va passar, la dona va patir un trastorn adaptatiu amb ansietat reactiva i va estar dos mesos de baixa.

La sala penal desestima el recurs de cassació interposat pel condemnat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va confirmar la dictada per l'Audiència de Barcelona per un delicte consumat d'abús sexual. A més de la pena de presó de 4 anys, la sentència de primera instància li va imposar una pena accessòria d'inhabilitació especial per a l'exercici de la professió d'osteòpata o fisioterapeuta per un termini de dos anys i el pagament d'una indemnització de 10.000 euros per els danys i perjudicis causats a la dona. El FC Barcelona va ser declarat responsable civil subsidiari de la quantitat.

El tribunal rebutja la hipòtesi del recurrent que la seva actuació estava justificada sanitàriament i assenyala que les manifestacions de la víctima sobre tocaments en pits i estiraments als mugrons, amb moviments que de cap manera poden justificar-se des d'una perspectiva terapèutica, priven en bona mesura de crèdit la resta d'al·legats de l'acusat.

Afegeix que «si no s'haguessin produït aquests massatges als pits, podria gaudir d'alguna --escassa, en tot cas-- oportunitat l'argumentari encaminat a, almenys, generar dubtes sobre els moviments circulars amb un dit al clítoris; però si es donen per veraces aquests altres fregaments, perd versemblança la hipòtesi que la introducció de dits, de forma poc compatible amb la praxi sanitària (sense guants), a la cavitat vaginal amb els moviments circulars que descriu la víctima, formessin part del tractament aplicat».