Alerten que la variant de covid Eris pot estendre's globalment i provocar un increment de casos

L'Organització Mundial de la Salud (OMS) avisa que la variant de covid Eris pot estendre's globalment i provocar un augment de casos. En un comunicat, l'organisme de Nacions Unides eleva el risc del llinatge del virus detectat al febrer i la qualifica de variant d'interès. Eris té presència a 51 països, principalment a la Xina, on hi ha el 30,6% de les seqüències EG.5 –el nom científic de la variant–.

Els altres països amb menys de 100 seqüències són els Estats Units (18,4%), Corea del Sud (14,1%), Japó (11,1%) i Canadà (5,3%). Espanya és l'onzè país de la llista amb 107 seqüències, un 1,5%. Segons els registres de l'OMS, hi ha hagut un «augment constant» de la proporció reportada sobre el total de casos de covid.

Així doncs, del 17 al 23 de juliol, la prevalença global va ser del 17,4%, més del doble que el de la mateixa setmana del juny (7,6%). D'acord amb l'evidència disponible, l'OMS decreta que el risc per a la salut pública que suposa s'avalua com a baix a nivell global, alineant-se amb les altres variants d'interès que circulen actualment.

«Tot i que EG.5 ha mostrat una major prevalença, avantatge de creixement i propietats d'escapament immunitari, fins ara no s'han informat canvis en la gravetat de la malaltia», indica l'organisme, que també afegeix que no hi ha «cap associació» entre l'augment de les hospitalitzacions a Japó i Corea del Sud i la variant.

Tanmateix, continua l'organització dirigida per Tedros Adhanom Ghebreyesus, a causa del seu avantatge de creixement i de les característiques d'escapament immunitari, «pot provocar un augment de la incidència de casos i esdevenir dominant en alguns països o fins i tot a nivell mundial».

Per això, l'OMS i el Grup tècnic assessor sobre l'evolució SAR S-CoV-2 continuen recomanant que els Estats membres prioritzin accions específiques per abordar millor les incerteses relacionades amb la fugida d'anticossos i la gravetat de la variant Eris. EG-5 porta una mutació addicional F456L en la proteïna espiga en comparació amb les subvariants de les quals procedeix (XBB.1.9.2 i XBB.1.5).