L'aspirina pot reduir el risc de nous ictus o atacs cardíacs en pacients que ja els han patit
Des de fa anys, la comunitat mèdica debat sobre si és adequat el tractament continuat amb aspirina dels pacients amb unes certes condicions cardiovasculars.
Imatge d'arxiu d'una aspirina.
Els pacients que ja han patit un atac cardíac tenen més risc que la població general de tornar a sofrir un esdeveniment cardiovascular advers greu, com un nou infart o unictus. Afortunadament, existeixen mètodes que poden ajudar a prevenir aquest risc, i un d'ells podria incloure l'ús d'un fàrmac tan comú com l'aspirina.
I és que, tal com assenyala una recerca recentment presentada en el Congrés Anual de la Societat Europea de Cardiologia 2023 i recollida pel portal de notícies sobre salutMedicalNewsToday, aquelles persones que han patit un atac cardíac que no prenen una aspirina diària tenen un major risc de patir un atac cardíac recurrent, unictuso fins i tot de morir que els pacients amb el mateix historial que sí que prenen aquesta medicació.
El treball es basa en dades obtingudes del registre nacional de salut danès i va incloure a més de 40.000 participants de 40 o més anys d'edat que van patir el seu primer atac cardíac entre els anys 2004 i 2017, i que havien estat tractats amb unstentcoronari i aspirines almenys durant el primer any després de l'esdeveniment. Cal apuntar que es va excloure a aquells tractats amb anticoagulants i a aquells que van patir unictuso un segon atac cardíac dins del primer any.
L'enfocament va llançar que efectivament aquells tractats amb una aspirina diària tenien menys probabilitats de patir un altre esdeveniment cardiovascular que aquells que havien abandonat aquest tractament en algun dels punts de l'estudi en els quals es va comprovar aquest paràmetre.
La recerca resulta rellevant perquè des de fa diversos anys es ve debatent en la comunitat mèdica la idoneïtat del tractament continuat amb àcid acetilsalicílic (principi actiu de l'aspirina) per a diverses condicions cardiovasculars. Aquest tipus de treballs, per tant, llancen evidències que apunten al fet que efectivament pot tenir un impacte positiu en el pronòstic d'aquests pacients especialment vulnerables.