El mosquit tigre, vector del dengue, amplia el camp d'acció a Espanya

El mosquit tigre (Aedes albopictus), espècie transmissora del dengue i considerada com a exòtica invasora originària d'Àsia, ha estès el seu camp d'acció a Espanya i actualment ja és al litoral mediterrani, al nord i algunes zones de l'interior peninsular, segons experts consultats per EFE.

Però aquesta invasora no és l'única; l'impacte d'altres espècies de mosquits també s'està expandint pel territori europeu afavorit pel canvi climàtic i la globalització i el transport de mercaderies que faciliten l'arribada d'aquests insectes.

La presència a la península ibèrica del mosquit tigre «es va descobrir a Catalunya», assegura l'entomòleg i doctor en Biologia Rubén Bueno, que subratlla, no obstant, que aquesta espècie «ja està a gairebé tot el territori espanyol» i que la darrera troballa ha estat a Galícia.

Bueno explica que a més a Espanya es troba el mosquit del Japó (Aedes japonicus) -també transmissor de malalties com la febre del Nil i el chikungunya.

El mosquit en general «és un insecte que no pot volar centenars de quilòmetres», sosté abans de recordar que el 26 d'agost passat va ser el Dia Internacional contra el Dengue, una malaltia que està cada vegada més present a Europa i que es va detectar per primera vegada a Espanya el 2004.

Encara que si bé és cert que a Europa «no hi ha grans brots» com al sud-est asiàtic o Llatinoamèrica, «fa tot just una setmana, ja s'han notificat els primers casos autòctons de dengue a Itàlia», i «a Espanya, anys enrere, també hi va haver alguns casos transmesos pel mosquit tigre, a Catalunya oa Múrcia», segons Bueno.

D'altra banda, s'estima que un centenar d'espècies de mosquits, entre ells el mosquit comú (Culex pipiens), són transmissors d'altres malalties tropicals com el virus del Nil Occidental, que va provocar la mort d'una dona gran a Huelva fa uns quants anys dies i la d'un centenar de persones a Europa el 2022.

El virus del Nil no només està en mosquits, sinó que «pot estar en aus, en cavalls i en humans», detalla Bueno, que precisa que no obstant, la majoria de contagiats animals poden ser asimptomàtics.

A diferència del mosquit comú, que pica de nit, «el mosquit tigre pica de dia», segons l'entomòleg, que assenyala que tots dos «són fàcils de distingir» i «el tigre té el cos negre i blanc».

El mosquit tigre «és urbà», segons Bueno, i la seva presència s'afavoreix amb aigua estancada, perquè viu «a prop dels plats de testos o als bidons dels ports», entre altres llocs; per això diu que «és essencial evitar l'aigua estancada a nivell domèstic», d'aquesta manera «es reduirà» el risc de les picades i la transmissió de malalties.

Els mosquits tigre crien als embornals, a les reixetes d'acumulació d'aigües pluvials que hi ha als carrers, i per això, assegura, són necessaris els programes de vigilància i control a zones públiques.

El biòleg, investigador Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i codirector de l'aplicació mòbil Mosquit Alert, Frederic Bartumeus, exposa que el mosquit tigre i el mosquit comú tenen dos cicles zoonòtics diferents, això és «la manera com una malaltia es transmet d'un animal a un humà”.

«El gènere 'Aedes' -mosquit tigre i japonès- pica una persona infectada i pot transmetre la infecció a altres persones», assegura, tot i això «el virus del Nil Occidental -mosquit comú- cau en sac trencat en arribar als humans».

Segons Bartumeus, «si una persona infectada del virus és picada per un mosquit sa, aquest mosquit no es podrà infectar», ja que la càrrega viral es redueix molt.

Bartumeus explica que l'aplicació mòbil Mosquito Alert va sorgir el 2013 per establir una «vigilància ciutadana en combinació amb el trampeig tradicional», amb què qualsevol persona pot alertar d'espècies de mosquits en punts concrets, els llocs de cria i fins i tot les picades.

Un dels factors que més afecta els cicles dels mosquits és el canvi climàtic, segons Bartumeus, que posa èmfasi que l'augment de temperatures «no fa que hi hagi més mosquits», sinó que canviï el seu comportament.

A tall d'exemple, determina que «amb el canvi climàtic el mosquit tigre buscarà més altitud i pot arribar a aparèixer a 1.500 metres», ja que les temperatures extremes no li són beneficioses perquè solen assecar l'aigua i aquests insectes necessiten humitat per viure-hi.

A més del mosquit tigre, Bartumeus destaca com a transmissor de malalties tropicals com la febre groga a l'Aedes aegypti, el qual «ha intentat colonitzar Canàries diverses vegades en els últims anys, però la bona gestió ha aconseguit que s'eradiqui la seva presència»