«Ajudo a que la gent visqui sense patir i de forma digna»

De petit volia ser pilot d'aviació, però Joan Bautista Cubells va acabar escollint una professió que l'ha acabat apassionant. Ha exercit als Estats Units i també a Londres i a Catalunya. Entre altres reconeixements, aquest tarragoní ha rebut el Premio Nacional de Cirugía Cardiovascular (2021) o el Premi Europeu al Millor Cirurgià cardiovascular (2021).

—Quines qualitats defineixen un especialista com vostè, per ser considerat un dels millors cirurgians?

—Hi ha quatre termes acceptats i reconeguts que defineixen la manera de treballar. Has de ser clar, concís, concret i contundent. Clar, perquè sempre s'ha de dir la veritat. Concís, perquè no t'has d'estendre en l'explicació. Concret, perquè ha de quedar clar el que estàs dient, i contundent, perquè mai puguin arribar a discutir la teva decisió.

—Què el va fer escollir aquesta especialitat?

—El meu pare era pediatre. Un gran pediatre, que va arribar a ser director de Sant Joan de Déu, a Barcelona. Quan es va casar i va arribar el primer nano, va decidir que també havia de ser pediatre. Però a mi els nens em fan por. Així que vaig marxar a Londres per fer-mer cirurgià cardiovascular. El cor i tot el que l'envolta sempre m'han agradat molt i, en canvi, la medicina de microscopi i fonendoscopi, no. Necessitava fer alguna cosa que m'estimulés i, fins i tot, fos una mica arriscada.

—Vostè treballa directament amb l'òrgan vital. Com és, tenir un cor a les mans?

—El cor és un múscul que es mou de forma automàtica, i que representa la vida. Si s'atura, es para la vida. La meva filosofia és ajudar a que la gent pugui viure sense patir i de forma digna.

—Sembla una feina apassionant, però també carregada de pressió. Imagino que amb els anys de professió ha après a gestionar-la.

—Sí, amb els anys t'hi acostumes i acabes dominant la situació. Però també és veritat que, de vegades, el cop és tan fort que trigues temps a recuperar-te. Afortunadament, ja fa molts anys que no he viscut una situació com aquesta. Però tinc molt present l'últim malalt que se me'n va anar de les mans. Era un nen de quatre anys amb una malformació cardíaca irreversible. En aquella època no es feien trasplantaments de cor…

—De quina manera ha evolucionat, la cirurgia cardiovascular, des que va començar?

—Ha passat molt de temps… 47 anys! Quan vaig començar, les intervencions duraven una mitjana de sis hores. Avui estem en una hora i mitja. I l'estada posterior a l'hospital era d'entre 10 i 15 dies, mentre que ara no arriba a dos dies.

—Recorda el seu primer trasplantament?

—Sí, va ser l'any 1985 a l'Hospital de Sant Pau, amb el doctor Josep Maria Caralps.

—En quin punt estem, pel que fa als avenços en el seu camp?

—Estem més a prop del que la gent es pensa de poder fer trasplantaments d'òrgans que no siguin humans. Diversos grups d'investigació estan treballant amb cors d'animals que tenen una estructura cardíaca molt semblant a la humana. És el cas del porc i de la guatlla. El de guatlla, seria útil només per als nanos.

—A més d'exercir com a cirurgià, vostè també és professor. Què creu que és el més important que ha de saber, un futur cirurgià cardiovascular, a banda dels coneixements tècnics?

—Quan els estudiants surten de la universitat, tenen un títol que els diu que són metges, però és amb el temps que s'aprèn a controlar la situació. El més important és saber que tu tens el control sobre el malalt que està a la taula, mai a la inversa.

—Quins han sigut els seus grans mestres?

—La persona que m'ha ensenyat a ser qui soc i a comportar-me com ho faig és el professor Valentí Fuster. I també he tingut grans caps, com els doctors Marc Murtra i Josep Maria Caralps.

—A l'hora dels agraïments, sempre esmenta la mare.

—Sí. Sense ella, el seu suport i el seu saber fer, mai hauria arribat on soc. És una dona que sempre ha tingut el cap molt ben posat. Però, a més, també vull destacar la meva dona i els meus fills. És difícil conviure amb algú que fa una feina com la meva, he tingut la sort de tenir una dona que té molt clar on és i com em vol.